Acadèmia de cine britànica
Els BAFTA premien el film ‘Emilia Pérez’ però esquiven l’actriu Karla Sofía Gascón
La pel·lícula britànica ‘Cónclave’ es va imposar a la resta de cintes nominades a millor pel·lícula, entre les quals es trobaven ‘The Brutalist’ i ‘Anora’.

Camila Cabello en los Premios BAFTA /
Uns repartits premis BAFTA van proclamar ahir a la pel·lícula Cónclave com la principal guanyadora de la nit. La cinta, que partia com una de les favorites amb 12 nominacions, es va alçar amb quatre guardons, entre ells el de millor pel·lícula (competia amb The Brutalist i Anora) i millor pel·lícula britànica. L’Acadèmia del Cine Britànica també va reconèixer The Brutalist amb quatre estatuetes, entre elles la de millor direcció (Brady Corbet) i millor actor protagonista (Adrien Brody), mentre que l’espanyola Karla Sofía Gascón es va quedar a les portes del premi a millor actriu protagonista pel seu paper a Emilia Pérez, millor pel·lícula de parla no anglesa.
El director del film, Jacques Audiard, va dir que se sentia "molt emocionat" pel reconeixement i va donar les gràcies a totes les persones "que han treballat incansablement en la pel·lícula". També va dedicar unes paraules a Gascón, malgrat la polèmica generada pels comentaris racistes de l’actriu a Twitter.
- Entre el dolor i la nostàlgia
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Temps Com controlar la temperatura de casa? Com dormir? Sis consells davant les onades de calor
- Portal de transparència Artur Mas, l’expresident que més gasta
- Mor una treballadora del servei de neteja municipal de Barcelona en plena onada de calor
- Sanitat Els hospitals tancaran més de 10.200 llits a l’estiu per la falta de personal
- INFRAESTRUCTURES El Govern donarà avui llum verda a dos intercanviadors ferroviaris al Vallès
- Episodi tòrrid 60.000 catalans treballen sense mesures per a les onades de calor
- L’escombriaire morta va treballar tot el dia a Ciutat Vella
- Catalunya viu el juny més càlid de la seva història