Faula moral sobre l’aparença física
Un home amb el rostre deformat per la neurofibromatosi, Edward, intenta guanyar-se la vida actuant en campanyes publicitàries o pel·lícules. Viu en un apartament presidit per una lletja i negra gotera que es fa cada dia més gran al sostre del saló, com la gotera macabra del film de terror japonès Aigües fosques. La nova inquilina del pis del costat és una aspirant a dramaturga. Entre els dos s’estableix una relació d’amistat cordial. Ell s’enamora. I es produeix un esdeveniment que ho canvia tot. En principi per a bé, tot i que en realitat el que fa és desvirtuar una cosa tan important com és la identitat.
Edward la tenia, però amb el seu canvi físic la perd per complet. Sobretot quan, en la idea més interessant de la pel·lícula, vol recuperar aquesta identitat interpretant-se a si mateix, però ara amb una màscara, a l’obra que ha escrit ella. El film s’abisma a un irònic joc sobre realitat, representació, ficció i apropiació; sobre la màscara i l’ètica. ¿És correcte utilitzar una persona deforme en una obra dramàtica, o a la mateixa pel·lícula, que no se sap bé si critica la recepció social cap a l’alteritat o s’hi delecta? La faula sobre la lletjor, l’aparença i el físic normatiu resulta tan interessant com desconcertant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tecnologia «Guanyava 150 K a l’any, ara sobrevisc venent a eBay»: l’enginyer que va perdre la feina per la IA
- Mossos identifica el santvicenti desaparegut com el jove mort atropellat a Viladecavalls fa deu dies
- Baralla a cops de destral i pales a Lloret de Mar
- La factura de l’energia nuclear
- Canvis en l’ordenança de civisme Barcelona deixarà de multar les prostitutes i castigarà més els clients i publicitar sexe de pagament