Relat intergeneracional

En la seqüència d’obertura d’aquesta pel·lícula, l’àvia que apareix al títol en castellà assegura que resa als éssers sagrats. Amb els seus fills i el seu net, menja al cementiri, asseguda al costat de la làpida dels seus familiars morts. Però les tradicions s’acaben aquí. No és estrany que aquest film tailandès hagi passat el primer tall per a la carrera dels pròxims Oscar, en la categoria de pel·lícula internacional. No té res a veure amb el cine d’Apichatpong Weerasethakul, el cineasta tailandès més internacional a través de festivals. És un film dramàtic i còmic a parts iguals, d’arrel eminentment popular, però realitzat segons les maneres occidentals.

El títol original en tailandès (molt més concís: Lahn mah) fa referència a la gana, que té a veure amb la relació inicial entre l’àvia, una dona ja experimentada, molt independent, afectada d’un càncer terminal, i el seu net, un streamer anomenat M que de sobte vol dedicar-se a la dona sense fer lletjos a la seva herència. Com manen els cànons, el jove descobreix altres al·licients en la seva relació amb l’àvia que l’aparten de les seves prosaiques intencions inicials. El llargmetratge té, per moments, el to entranyable que marca l’àvia, encarnada per una actriu no professional, però l’excés de música dolçassa i uns quants tòpics desvirtuen una mica aquest acomodat relat d’acostament generacional.