Muti torna l’ànima llatina al Concert de Cap d’Any

En aquest cas, convé començar per les excepcions: el Concert de Cap d’Any de la Filharmònica de Viena va incloure per primera vegada una obra escrita per una dona i va incloure un futurista reportatge sobre el rei del vals, Johann Strauss II, el 200è aniversari del naixement del qual se celebrarà a l’octubre. Sí, l’espectacle per excel·lència de cada 1 de gener, que es retransmet en directe a 90 països i que mai ha comptat amb una directora dona al podi, es va obrir per primera vegada a una creadora, la pianista, actriu, cantant i amiga de l’esmentat membre d’honor de la saga Strauss Constanze Geiger, de qui es va incloure el seu Ferdinandus-Walzer, compost el 1848 quan l’autora tenia només 12 anys. Sota la direcció del mestre Riccardo Muti, el públic de la Sala Daurada del Musikverein de Viena va aplaudir especialment aquesta peça, que, sens dubte, va arribar carregada de reivindicacions.

El 85è Concert de Cap d’Any va ser el setè a càrrec del mestre italià, el programa del qual va estar dedicat a Johann II, per anomenar-lo com es mereix. Els il·lustríssims Filharmònics de Viena, la misògina tradició dels quals es continua apagant amb aires renovats (fins i tot el documental –amb referències a 2001: Una odissea de l’espai, de Stanley Kubrick– el va firmar una realitzadora), es van passejar un any més amb total comoditat pel repertori de la família musical vienesa per excel·lència i d’alguns dels seus contemporanis. La complicitat artística amb Muti va ser total; aquest geni de la batuta, tan vinculat al repertori operístic italià, ja ha dirigit els Filharmònics unes 500 vegades des que va debutar amb ells el 1971.

Però el rei de la vetllada va ser Johann Strauss II, triomfador d’una cita que, com és tradició, es va convertir en la banda sonora dels preparatius del primer àpat de l’any. TVE es va connectar puntual amb l’ORF2, la televisió austríaca, i va comptar amb els comentaris del periodista Martín Llade, sempre eficaç i prou divulgatiu sense arribar a saturar amb excés de xifres i dades. Johann Strauss I va obrir el programa amb la Freiheits-Marsch, per continuar amb una peça del seu fill i primer dels dos germans de l’homenatjat, Josef, de qui es va interpretar el vals Orenetes d’Àustria, abans que Johann II s’imposés amb Demolirer-Polka, dedicada als obrers que construïen el Ring de Viena. Després del Lagunen-Walzer es va interpretar la virtuosa polca Luftig und duftig, d’Eduard Strauss, l’altre germà de Johann II, tot abans de la mitja part, quan es va emetre el documental.

Notícies relacionades

El Cruïlla salva el tancament amb una feminista Alanis Morissette

Festival segur

Enguany la dansa va tornar a la retransmissió televisiva –amb Andrés García Torres com a ballarí del Ballet Estatal vienès–, però no hi va haver col·laboracions líriques, tot i que sí que es van interpretar fragments d’algunes operetes: la primera, de Johann II, va ser l’obertura d’El baró gitano, mentre que la segona anava firmada per Josef Pepi Hellmesberger, de qui es va poder escoltar Fidele Brüder, una marxa de La violetera.

El vals Transactionen, de Josep Strauss, i l’esmentada peça de Geiger van ser les excepcions d’una recta final dedicada exclusivament a Johann Strauss II, amb el vals Accelerationen, les polques Una cosa o l’altra, Annen i la popular Tritsch-Tratsch, per acabar amb el vals Wein, Weib und Gesang. Muti, després de saludar en alemany l’any nou en nom dels Filharmònics, en el seu italià natal va augurar pau, fraternitat i amor al món abans de l’imprescindible Danubi blau, de Johann II, i d’una d’explosiva Marxa Radetzky, de Johann I. I es va anunciar el nom del director del concert de l’any vinent, el canadenc Yannick Nézet-Séguin, director musical del Met de Nova York.