La construcció de la identitat

Tot i que amb el seu anterior film, El maestro jardinero, Paul Schrader va tancar la formidable trilogia inaugurada amb El reverendo i prosseguida amb El contador de cartas, la seva última pel·lícula es pot veure com un complement, o expansió a tetralogia, d’aquell tercet de pel·lícules. Perquè el director de Mishima i guionista de Taxi driver torna una vegada més amb Oh Canada sobre els seus grans temes –el sentiment de culpa, la dubtosa frontera entre la veritat i la mentida, l’apropiació– amb un sentit del relat i una estètica que connecten amb les seves anteriors pel·lícules.

El protagonista no és aquí un sacerdot, un jugador de pòquer o un jardiner que amaguen un violentíssim passat. Però el prestigiós director de documentals que encarna Richard Gere, en el seu retrobament amb Schrader quatre dècades i mitja després d’American gigolo, també ha ocultat moltes coses del seu passat, les més rellevants, i ha consolidat el seu èxit en part en una mentida.

Schrader juga amb dos temps, la recordació d’aquest pretèrit i el present, en el qual el protagonista és entrevistat per dos antics alumnes, de manera que la realitat i la ficció tendeixen a confondre’s. Fa que Uma Thurman encarni tant la dona actual de Gere com la nòvia d’un amic del passat, i barreja indistintament imatges de Gere i Jacob Elordi, l’actor que l’interpreta de jove, en una època i en l’altra. El resultat és un atractiu joc i una reflexió profunda sobre com construïm la nostra identitat. Amb Gere no és l’únic retrobament: Schrader torna a adaptar Lester Banks, finat novel·lista al qual ja va versionar en Aflicció.

Notícies relacionades

La Barcelona dels prodigis literaris

Fito Páez, salvatge i refinat

‘Oh Canada’

Paul Schrader (25/12/2024)