Les meravelles d’Alícia arriben a CaixaForum

Un antiquíssim model de telèfon sona a l’entrada de l’exposició al costat d’un cartell que convida a despenjar-lo. Qui parla a l’altre costat del fil és, posan-hi imaginació, Lewis Carroll en persona (pseudònim de Charles Lutwidge Dodgson), escriptor, fotògraf i matemàtic, creador d’Alícia al país de les meravelles i la seva no menys exitosa continuació Alícia a través del mirall. Convida el visitant de CaixaForum Barcelona a endinsar-se en el seu surrealista univers a través del cau del conill, visualment envoltada de llibres, en un viatge que el portarà a l’època victoriana; a sentir-se, davant una cadira i una taula gegants, tan petit com aquesta jove rebel empesa per la curiositat; a creuar portes desafiadores buscant el gat de Cheshire o el Conill Blanc, o a serpentejar en un bosc de cartes gegants amb el temor que prenguin vida i encarnin els guàrdies de la temible Reina de Cors, a l’espera que ella cridi: «¡Què li tallin el cap!».

Amb 312 objectes, projeccions i peces d’art, entre les quals obres de Dalí, Leonora Carrington i Max Ernst, i una imaginativa escenografia a càrrec del dramaturg Ignasi Cristià que juga amb els canvis d’escala, Els mons d’Alícia. Somiar el país de les meravelles, s’ha instal·lat fins al 16 de febrer en una versió ampliada de la del Victoria and Albert Museum de Londres del 2021. És l’exposició més àmplia sobre el fenomen universal i transgeneracional originat per aquesta heroïna moderna sortida de la imaginació de Carroll el 1862 que, com destaca la directora de CaixaForum Barcelona, Mireia Domingo, convida a preguntar-se si «és realment el món d’Alícia tan estrany, si hem plorat, com ella, un llac de llàgrimes, o sentit que vivim en un món absurd» i a veure com «manté paral·lelismes amb el món actual».

Decidida i feminista

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

Això és una cosa que ratifica la comissària, Kate Bailey, que assegura que 160 anys després, els llibres, traduïts a més de 170 llengües, continuen inspirant les noves generacions i formen part de l’imaginari col·lectiu. «És una obra encara rellevant i objecte d’anàlisi, igual que els temes que aborda ho continuen sent avui tant com quan es van publicar els llibres per primera vegada. Avui tenim el concepte d’Alícia com a heroïna decidida i feminista, com una contestatària que qüestiona els temps que li van tocar viure. Molts temes que tracta són tan poderosos que encara ressonen, com el viatge per aquest univers que no té sentit, els personatges que no són lògics i coherents o aquest relat que ens permet obrir la nostra ment a la imaginació», opina Bailey.

A més de resseguir la seva influència en la literatura, el cine, la fotografia, les arts plàstiques, el disseny, la moda, la ciència i el teatre, l’exposició, que inclou propostes interactives, rememora el conegut origen del fenomen: com va néixer de manera oral aquella «tarda daurada» (com comença la narració) de 1862, quan Carroll remava pel Tàmesi des d’Oxford amb el seu amic Robinson Duckworth i les tres filles del degà del Christ Church Henry Liddell. Per entretenir-les es va inventar aquella història onírica d’una nena anomenada Alícia, inspirada en una d’elles, Alice Liddell, que li va demanar que escrigués aquell conte per poder conservar-lo.