Una sinuosa venjança que esdevé sèrie memorable

Són temps apassionants i sorprenents al terreny de l’audiovisual. El primer projecte d’Alfonso Cuarón des de la celebrada, amb motiu, Roma del 2018, que li’n va valer tres Oscar, inclòs el de millor director, no és una pel·lícula, sinó una sèrie de set episodis. Per descomptat, com tot autor cinematogràfic que es preui, el mexicà defineix Disclaimer (Apple TV+) com a "set pel·lícules" i assegura que l’ha rodat com qualsevol de les seves obres per a cine. Això últim no sembla en absolut discutible: l’empenta cinematogràfica de la sèrie pot resultar aclaparadora i impel·leix a buscar la pantalla més gran possible per no malgastar l’experiència.

Prenent com a punt de partida la novel·la Observada, de Renée Knight (Salamandra), Cuarón ens endinsa en la història de Catherine Ravenscroft, una documentalista britànica a les mans de la qual arriba una novel·la d’aparent ficció que, en realitat, explica coses ben reals sobre ella. I no qualsevol cosa, sinó els seus secrets més foscos, fet que podria fer trontollar el seu matrimoni amb el ric filantrop Robert (Sacha Baron Cohen) i la relació amb el seu fill Nicholas (Kodi Smit-McPhee). "Qualsevol semblança amb persones vives o mortes no és pura coincidència", apunta en aquest cas l’avís legal.

Però ja des del principi s’avisa que aquí no hi haurà un sol punt de vista, una perspectiva única, una sola veritat. També seguim els passos de Stephen Brigstocke (el gran Kevin Kline), un professor cansat de ser-ho, gairebé buit per dins des que va perdre la seva dona (excel·lent, com sempre, Lesley Manville, que deixa empremta profunda en uns quants flashbacks). I a Louis Partridge com un jove aficionat a la fotografia que, de viatge per Itàlia, col·loca el seu objectiu sobre la misteriosa dona encarnada per Leila George.

Aquestes tres històries semblen discórrer gairebé en paral·lel fins que, d’una manera molt gradual, sense pressa, es revela com estan d’unides. Aquesta història de sinuosa venjança no hauria de ser esbudellada per la premsa abans que l’espectador tingui ocasió de descobrir-la, tot i que no tot sigui el que sembla. Com diu Catherine a l’acceptar un premi a l’inici de la sèrie: "En compte amb la narrativa i la forma. El seu poder pot acostar-nos a la veritat, però també poden ser una arma amb un gran poder de manipulació".

Abast èpic

Notícies relacionades

Sabrina Carpenter desencadena la polèmica amb la portada del seu nou disc en ple auge del conservadorisme i les ‘tradwives’

Post Malone i Lady Gaga en una desbordant ‘rentrée’

Fa temps que la tele pot lluir com a cine, però Disclaimer és un exemple extrem d’aquesta evolució. Fidel al seu estil, Cuarón posa l’èmfasi en els plans mitjans i generals per sobre dels primers plans, marcant-se sovint llargs plans seqüència amb abassegadora profunditat de camp. Converteix així el drama més íntim en alguna cosa d’abast èpic. I no escatima en talents per aconseguir-ho: els directors de fotografia són el mag de la llum natural Emmanuel Lubezki (Hijo de los hombres i Gravity) i Bruno Delbonnel, home de confiança dels Coen.

Fins i tot amb els seus problemes (com certa cacofonia de veus narradores) Disclaimer és una sèrie memorable, una experiència sensual i intensa amb reflexions agudes sobre les històries que ens expliquen per sobreviure; la forma que donem als records i els calaixos recòndits del nostre cap on els sepultem per seguir endavant.