Una història d’androides i oques

L’ actriu Lupita Nyong’o, que posa veu al robot salvatge del títol del film, explicava recentment que la pel·lícula no gira al voltant dels possibles perills de la tecnologia, sinó que és una història molt humana sobre el poder de la intel·ligència emocional. Com en tot el cine d’animació Disney, estudi del qual procedeix el director Chris Sanders, malgrat que ara treballi per a la divisió animada de DreamWorks, animals i androides de diferents categories apareixen en pantalla amb els gestos, emocions i dubtes de l’espècie humana. I així és el protagonista de ferralla sofisticada de Robot salvaje, un modern robot assistent que naufraga en una illa habitada només per animals.

Al principi sembla el revers simpàtic de les aventures de Robinson Crusoe, però el robot no necessita el seu Divendres particular per sobreviure en la soledat. En poc temps, tot i que no sense dificultat, es guanya la confiança de les diferents espècies animals, té l’amistat d’una guineu múrria i es converteix en mare metàl·lica d’un pollet d’oca. El resultat és una faula amable sobre les relacions entre espècies, la comprensió mútua i la lluita contra els enemics comuns. Polida i visualment impecable, tot i que menys intensa en els fulgors dramàtics.