Una representació suggerent i actualitzada del desig

Potser el diàleg que estableix amb el present i amb la seva font (tant literària com cinematogràfica) és més senzill de l’esperat. Però, pensada sense obsessionar-se amb el material original, la pel·lícula de Diwan resulta interessant per la barreja d’erotisme, estilització formal i fantasmagoria amb què representa i explora les passions de la protagonista. Lluny d’explicar amb codis realistes l’alliberament sexual (i no només sexual) d’Emmanuelle, la cineasta francesa ho fa d’una manera més abstracta, més misteriosa. Aïlla Emmanuelle, interpretada per Noémie Merlant, en un luxós hotel de Hong Kong i, mitjançant una atmosfera gairebé fantàstica, un misteri sostingut i, sobretot, la qualitat fantasmal del personal i els clients de l’establiment (especialment el personatge encarnat per Will Sharpe), converteix aquest lloc en una estranya i atractiva escenificació del seu desig.