Les faules de Francis Ford Coppola

Notícies relacionades

Així serà el nou Liceu Mar: 210 funcions anuals, restaurant amb vistes i 47 milions de pressupost

Núria Marín: "Per ser bona reina es necessita alguna cosa més que saber què és babord i estribord"

El director d’El padrí no ha aconseguit materialitzar aquest delirant –gairebé al·lucinatori–, complex –tant temàticament com pel que fa a logística de producció– projecte fins al 2024, i la primera imatge de la pel·lícula és la del seu protagonista, encarnat per Adam Driver i anomenat César Catilina, enfilat dalt de tot de l’altre gratacel icònic que li queda a la ciutat juntament amb l’Empire State Building, l’edifici Chrysler. Les Torres Bessones funcionaven millor per representar el capitalisme atroç barrejat amb les corrupteles i lluites intestines de la vella República de Roma, però l’efecte és semblant.

¿Què és Megalópolis? ¿S’assembla a qualsevol altra pel·lícula del director? A la primera pregunta, és difícil trobar-hi una resposta plana i precisa. És un film megalòman, com el seu títol, polític, fantàstic, visualment eixelebrat, argumentalment embolicat, caòtic i atractiu a parts iguals. Quant a la segona, rotundament no. Coppola explora visualment i narrativament en direccions diferents a les de Gent de pluja, La conversa, Apocalypse now, La ley de la calle o la seva versió de Dràcula. Ho fa d’acord amb el tema tractat i amb un cert sentit de la responsabilitat en relació amb les direccions empreses pel cine al segle XXI. Coppola va obrir camins fa 50 anys i vol continuar-ho fent quan ell ha complert els 85. Pot ser que sigui la seva última pel·lícula, però crec que ho ha fet com ho volia fer i explicant el que volia explicar. I això, avui, té molt de mèrit. Respecte.