La música en català deixa d’ingressar 200 milions per no complir-se la quota del 25%

La quota del 25% de música en català que, segons la llei de política lingüística de 1998, han d’aplicar en les seves programacions les ràdios i les televisions a Catalunya, acumula 25 anys d’incompliment i això ha comportat un dèficit de més de 200 milions d’euros que han deixat d’ingressar autors, intèrprets i segells discogràfics a través dels drets de comunicació pública. Aquest és el balanç que llança l’Anuari de la Música 2024, editat pel Grup Enderrock i l’ARC (Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya).

Un estudi d’elaboració pròpia que situa la quota de música en català adoptada actualment per les ràdios musicals en el 7,6%. L’anuari recorda que la llei de les quotes va ser presentada en el seu dia pel PSC, recollint les demandes de l’Acic (Associació Professional de Cantants i Intèrprets a Català), i que va ser aprovada per majoria absoluta al Parlament (només el PP va votar-hi en contra), a més de comptar "amb el suport unànime del sector musical".

Notícies relacionades

Verónica Echegui, l’actriu que va saber desmarcar-se de la Juani per construir-se una carrera

Mor Verónica Echegui als 42 anys

Pròrrogues

Des del 2004, el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha anat concedint pròrrogues i adaptacions específiques a les emissores, pactant reduccions en cada cas. Així, per exemple, Los 40, Europa FM, RAC105 o Ràdio Flaixbac van establir un 12% de quota pactada, mentre que Radio Tele Taxi va fixar un 7% i Flaix FM, un 2%, il·lustra l’anuari. El 2022, el CAC va posar en pausa l’aplicació d’aquestes pròrrogues i haurà de revisar-les abans del 21 de desembre, determinant llavors si les actualitza o imposa l’aplicació literal de la llei, amb les seves eventuals sancions. L’Anuari de la Música apunta que la quota del 25% és "semblant a les que s’apliquen en el món en suport als repertoris nacionals i està avalada per la Unesco"", i posa exemples que van del 30% de l’Argentina i el 50% de Veneçuela (per a continguts locals) al 40% de França (música en francès).