Sopa de Cabra, bonica però difícil maduresa

La banda de Girona va elegir aquesta plaça per emprendre la gira que conduirà a Ànima, el seu nou àlbum, que publicarà al novembre i del qual ja ha començat a destapar cançons. Per obrir va elegir les ja conegudes: l’esvelta Cercles (de l’àlbum que va formalitzar la seva tornada el 2015), un parell de cites a Nou (de 1998, el disc més present de la nit, amb cinc temes) i la llunyana Per no dir res.

Missatge de llum

Gerard Quintana va agrair als assistents haver acudit tan "polits, macos i mudats" i va fer notar l’absència de Cuco Lisicic, el baixista, convalescent aquests dies d’una insuficiència renal i la plaça de la qual cobreix temporalment Miki Santamaria (de Doctor Prats). A Cuco va enviar el missatge de Quan es faci fosc, entenent, va dir, que és en la foscor on més es pot percebre la llum.

Notícies relacionades

Amaia Montero torna a La Oreja de Van Gogh 18 anys després

Maite Casademunt: "Estimo la passió per destacar, per no passar desapercebuda"

Sopa de Cabra, en el seu perfil més sobri i desenvolupat, disfrutant del mig temps, de l’esplendor melòdic i de les capes de guitarres i teclats: la poc menys que quàntica Eix de rotació, el groove d’Hores bruixes, el foli en blanc que ofereix Els teus somnis. A no tothom li va semblar bona idea aquest rumb ("fot-li canya!", va cridar algú), però cap allà van apuntar també les dues cançons d’estrena. La folkie Temps de sega, amb Beth Rodergas com a convidada, i Que et vagi bé, a la qual es va sumar Triquell. Un rock temperat, tallant i suau contra maniqueismes i enrocaments: "No tot és negre o blanc / ni és grisa la sang / El món canvia de color / de manera constant".

Tot i que el (breu) passatge acústic va remoure les grades amb el clàssic Mai trobaràs, els vells números es van amuntegar en el tram final, i amb tot el seu fragor rocker. Allà sí que l’altre assistent que va demanar a Quintana que fessin el favor de tocar-ne "alguna que coneguem tots" va poder delectar-se. D’El far del sud a L’Empordà, passant per trofeus com Si et quedes amb mi o El boig de la ciutat. Tots contents. No sempre és fàcil madurar per a una banda de rock’n’roll.