Billie Eilish, en el seu propi món
La cantant californiana entrega el seu àlbum més obert, amb esveltes melodies i foscor electrònica, parlant de la seva angoixa sobre la fama, el creixement interior i les relacions.

La manera com Billie Eilish es va elevar com a estrella pop va ser diferent des del primer moment i estrany segueix sent el desenvolupament de la seva carrera, sense que això, per ara, l’expulsi del corrent principal i li impedeixi anunciar gires mundials de grans recintes (doblet al Sant Jordi per al juny de 2025) abans fins i tot de donar al públic l’opció d’escoltar el disc en què es basaran els concerts. Un tercer llarg que es va destapar de cop divendres, sense singles previs, reservant als seus fans el descobriment del bloc sencer de cançons per evitar, segons ha dit, treure-les de context.
Si el segon àlbum Happier than ever (2021) va sembrar el dubte de si Eilish, amb la seva renovada melena ros platí, ja no era prou gòtica ni torturada, ara Hit me hard and soft dona una de freda i una de calenta, com insinua el títol. Billie Eilish angoixada, manejant fonts electròniques tèrboles, i Billie Eilish a la recerca de la bellesa melòdica, l’esvelt acord acústic, la redempció de l’amor (més sospirat que consumat). Com en aquell disc, medita en veu alta sobre la seva condició de celebritat sobrevinguda: atenció a Skinny, la peça d’obertura, acollidora i clàssica, amb la qual cavil·la entre arpegis de guitarra sobre el seu vell jo i la seva nova primesa, i es pregunta i ens pregunta amb sarcasme: "¿Estic actuant ja segons la meva edat?".
Hit me hard and soft és el seu disc més obert de focus i més divers, però també el més curt, de només deu cançons. El més remarcable és que Eilish aconsegueix sempre sonar a ella mateixa, encara que arribi a combinar extrems amb estranya naturalitat: la passarel·la de funk minimalista i cant desmelenat (Lunch) i el disco-pop fantasmal (Chihiro); els acords de guitarra folk (Wildflowers) i la mandrosa cadència filo-reggae (The dinner). Destaquen línies melòdiques desitjables i una meticulosa tasca a les ombres del germaníssim Finneas, subministrador de minuciosos sons i sorolls electrònics, alguns ideats per a qui escolti el disc amb auriculars.
Fonamentalment lliure
Eilish se sent fonamentalment lliure i no l’abandona la inspiració tant per desplegar tonades molt canòniques, gairebé d’un altre temps (de Birds of a feather a L’amour de ma vie) com per sonar més enrarida i arriscada.
La guinda trèmula la posa la parella de temes de tancament, tots dos embolicats en teranyines: Bittersuite, de sintetitzadors aparatosos, un nus somnàmbul i la declaració en la qual es priva de viure un enamorament, i la perla final Blue, amb la qual sembla que ens parla de la relació impossible amb una altra celebritat, i que tanca el disc amb majestuositat continguda. Bellesa i tenebra, picant fort i suau, i un do com a compositora i intèrpret sinuosa que continua fent d’Eilish una estranya criatura en el gran teatre del pop.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pensions Això és el que cal cotitzar per jubilar-se amb 63 anys
- Al Parlament Salvador Illa, a Sílvia Orriols: «Catalunya no és racista, vostè sí»
- ENTREVISTA «Les noies ens les roben ràpid, no només per ser dones, sinó perquè són bones»
- Una línia prima i un error gruixut
- Pantoja, imputada per presumptes maltractaments a la seva filla Alma
- Parlament de Catalunya Junts, ERC, Comuns i la CUP activen una comissió d’investigació sobre Pegasus i les infiltracions policials
- Psicologia El pediatra Carlos González explica què passa si els pares discuteixen davant dels seus fills
- Troballa viral La veritable història després del peix diable de Tenerife: «Estem desconcertats», diuen els seus protagonistes
- Educació a Catalunya Les seqüeles de l’assetjament escolar: «Es burlaven del meu sobrepès i vaig acabar a l’hospital amb 30 quilos als 18 anys»
- Habitatge Sánchez i Illa anuncien la primera convocatòria de solars per construir 50.000 pisos públics a Catalunya