Notre-Dame recupera l’esplendor

"Mai oblidarem aquell dia". Com molts parisencs, en Santana i la Sara tenen petrificat a la memòria el 15 d’abril del 2019. Pocs minuts abans de les set de la tarda, un incendi va començar en la part superior de Notre-Dame. Les flames van cremar amb gran celeritat i al cap de menys de mitja hora es veien a quilòmetres de distància. "Recordo que aquella tarda vaig passar amb metro per la mateixa zona de la catedral i molts viatgers seguien el que passava als seus mòbils", explica en Santana, de 23 anys.

Eren les vuit de la tarda de l’11 d’abril i uns quants centenars de francesos i turistes es trobaven als voltants de l’església del segle XIV. Allà es respirava una atmosfera relaxada i primaveral. Res a veure amb aquella fatídica tarda de fa cinc anys. Unes grades de fusta s’han convertit en el premi de consolació per a aquells turistes o passejants que volen contemplar Notre-Dame, l’interior del qual no es pot visitar des d’aleshores.

Tot i que les obres no s’han acabat, avancen vent en popa. L’agulla del creuer, principal part calcinada, ja va reaparèixer amb tota la seva esplendor el mes passat. La reobertura està prevista per al pròxim 8 de desembre, coincidint amb la Immaculada Concepció. Aquell dia, el tràgic incendi passarà a ser definitivament un moment del passat. De la memòria col·lectiva.

"Quan vaig veure les imatges, em van venir ganes de plorar", recorda l’Ece Hallaceli, de 34 anys, una turista turca mentre mira la renascuda catedral. Tot i que les flames no van provocar cap víctima mortal –bàsicament van destruir l’agulla i una part de la teulada i de la seva carcassa de fusta–, pocs incendis van tenir tanta repercussió en l’última dècada com el de Notre-Dame.

"Va ser un esdeveniment monstre, segons el concepte de Pierre Nora", explica a EL PERIÓDICO la sociòloga Nathalie Heinich, coordinadora del llibre col·lectiu Notre-Dame des valeurs. Retour sud uneix émotion patrimoniale, que s’ha publicat recentment a França. "Hi va haver una emoció gairebé universal. (…) No només els catòlics es van sentir afectats, també aquells que valoren el patrimoni", afegeix la investigadora al CNRS.

Obres avançades

L’endemà de l’incendi, quan encara perdurava l’emoció i ja havia començat la pluja d’anuncis de donacions astronòmiques per part de multimilionaris, el president francès, Emmanuel Macron, va prometre una ràpida reconstrucció, en tot just cinc anys. Molts van considerar aquell termini pràcticament inassumible. Cinc anys després, no obstant, les obres estan avançades, tot i que la restauració continuarà més enllà del dia de la reobertura. A part d’alguns dubtes, com la presència (o no) del papa Francesc, l’Església francesa ja té preparats els actes previstos al desembre. Representaran el punt culminant d’aquest renéixer de Notre-Dame, en què han participat 250 empreses i finançat amb 846 milions de donacions.

Malgrat la presència de dues grues gegants i de bastides, ja es pot veure una fisonomia de Notre-Dame amb reminiscències a antany. La part més complicada de les obres va tenir lloc entre 2019 i l’estiu del 2021. Va ser la destinada a garantir la seguretat de l’estructura. "Vam haver d’utilitzar robots per poder penetrar sota de les voltes", explica Philippe Jost, responsable de l’organisme encarregat de la reconstrucció.

Notícies relacionades

Teoria i sàtira de l’amistat

L’alquímia entre Proust i la seva jove majordoma

En realitat, les obres no van començar fins a la tardor del 2021. Des d’aleshores, han aconseguit reconstruir de manera idèntica l’armadura de la part de la nau, el cor i l’agulla amb una fusta de roure especial, talada d’arbres bicentenaris. Un nou gall daurat va tornar al lloc de l’original.

L’agulla, amb un disseny idèntic al vuitcentista de Viollet-le-Duc, es pot veure de nou. De fet, una de les claus de la ràpida reconstrucció va ser la decisió de fer-la idèntica. Després de l’incendi, Macron havia expressat el seu desig que la nova agulla es caracteritzés "per un gest arquitectònic contemporani". Però a causa de les reticències d’una part considerable de la societat i del llavors primer ministre Édouard Philippe i a l’estricta normativa de la Carta de Venècia, el president va renunciar a aquesta idea. Potser perquè es va quedar amb l’espina clavada, sis vitralls no afectats seran substituïts per dissenys contemporanis a partir del 2026, fet que ha suscitat gran controvèrsia.