Cap a noves dimensions

La traducció del llibre a la pantalla s’ha fet pregar. El 2015, any de l’Hugo, va començar a rodar-se a la Xina una adaptació al cine que mai es va completar. Va caldre esperar fins a principis del 2023 per veure una versió local en forma de sèrie, la mateixa que ha estrenat Peacock als EUA en un clar intent de jugar-se-la a Netflix, que avui estrena una luxosa adaptació en sèrie en clau global, desenvolupada sobretot al Regne Unit i no a la Xina, amb variacions ètniques i inversions de gènere que despertaran comentaris entre els més previsibles puristes.

Per sort per a ells, els creadors d’aquesta versió ja estan ben entrenats en l’art d’aguantar segons quins comentaris aliens: el tàndem format per David Benioff i D.B. Weiss (a qui s’uneix Alexander Woo, de The terror) es va enfrontar a un descontentament bastant ampli per la recta final d’una petita sèrie anomenada Joc de trons.

La seva primera creació des de llavors torna a ser una gran aposta de gènere, només que orientada a la ciència-ficció dura en lloc de l’alta fantasia. "Després de treballar 10 anys a Joc de trons estàvem cansats dels cavalls, les espases i els dracs", diu Benioff en conversa amb EL PERIÓDICO per videotrucada. "Bé, en realitat els dracs estaven bé, ja que els fèiem en postproducció. Però els cavalls... Personalment, els havia agafat pànic a l’acabar de rodar la sèrie. Més d’una vegada vaig pensar que algun actor es mataria a cavall d’un".

Intermediari cultural

"El cas és que, malgrat tot, volíem fer alguna cosa de gènere", continua Benioff. "Et permet abordar assumptes lligats a la nostra humanitat, al fet de ser humà, alhora que expliques una trama increïble. Dit això, no va ser fins haver llegir els llibres de Cixin Liu que vam decidir que aquest seria el camí". Fins i tot abans que fitxessin per Netflix el 2019 (per 200 milions de dòlars de res), Peter Friedlander, Vicepresident de Sèries Guionitzades per als EUA i el Canadà de la plataforma, els havia suggerit fer un cop d’ull a la trilogia.

Va ser el mateix Friedlander que més endavant va posar en contacte els nois amb Woo, que com a guionista sino-nord-americà, havia de servir com una espècie d’intermediari amb la cultura del gegant asiàtic. Curiosament, és ell que millor defensa totes les llibertats que s’han pres, incloent-hi el trasllat d’elements i personatges del segon i tercer llibres a la història del primer. "Vam prendre aquesta decisió –explica– perquè les sèries de televisió es basen essencialment en els personatges; per això hi connectes, per això vols continuar veient-les durant anys. Tenir tots aquests personatges des del principi ens ajudaria que l’espectador desenvolupés una relació amb ells".

Segons l’opinió de Weiss, no aconseguiràs certa quantitat de temps de l’espectador si no aconsegueixes que s’involucri en les vides emocionals dels protagonistes. "2001: Una odissea de l’espai és una de les meves pel·lícules favorites. I no diria que és particularment bona en termes de personatges. D’acord, no importa; em deixo fascinar per altres coses durant aquelles dues hores. Però no crec que 2001 funcionaria igual de bé durant 40 hores. Seria difícil de veure, tot i que segurament molts fanàtics de Kubrick estarien en desacord amb mi".

Aquells que, com qui firma això, han disfrutat del final de Joc de trons o senten carinyo per la sèrie malgrat la seva certa decepció, s’alegraran reconeixent alguns rostres del clàssic d’HBO entre el ric conjunt de personatges d’aquesta odissea de ciència-ficció sobre l’enfrontament de la humanitat a una amenaça global que millor no revelar. En la sèrie hi trobem John Samwell Tarly Bradley com el nen gran Jack Rooney, un dels Cinc d’Oxford, antics companys de la universitat que s’uneixen per mirar de salvar el món, o Liam Davos Seaworth Cunningham com a Thomas Wade, líder de l’organització d’intel·ligència més secreta i sofisticada de la Terra. A més, repeteixen el director Jeremy Podeswa, el director de fotografia Jonathan Freeman o el compositor Ramin Djawadi.

Regles narratives

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Sigui com sigui El problema de los 3 cuerpos és una sèrie molt diferent de la seva predecessora, amb els seus propis jocs tonals, les seves pròpies regles narratives i, sobretot, un sentit de l’humor més remarcat. "Quan vam fer Trons ja vam intentar sempre que vam poder introduir una mica de llum", diu Weiss. "Cal fer-ho, sobretot en un entorn de gènere. Si no és així corres el risc de tornar-te opressiu. Si hem triat aquest material és perquè ens donava l’opció d’incloure molta llum. És més fàcil incloure lleugeresa en un context, diguem, contemporani que en un de fantasia".

El millor que pot dir-se d’El problema de los 3 cuerpos és que t’enfronta a allò mai vist. És fascinant endinsar-se, per exemple, només per exemple, en el vast món de realitat virtual de què parlava Cixin Liu, que en aquesta versió més avançada no requereix que els personatges es calcin un vestit, ni utilitzar navegador web, ni de bon tros registrar-se prèviament. "Ara mateix hi ha moltíssimes coses per veure. Mai hi ha hagut tantes sèries de televisió", recorda Benioff. "Si el que vols és veure una cosa ja coneguda, una mica basada en una fórmula, tens a la teva disposició un munt de títols. Però a nosaltres se’ns va contractar amb una altra finalitat: crear una cosa nova. I tant de bo l’hàgim fet".