"La meva prioritat al Lliure és formar equip i remar en la mateixa direcció"

Vull que l’art i els artistes estiguin al centre de l’activitat. Vull cuidar-los i també connectar amb el públic. Vull fer teatre que l’interpel·li, que senti que parlem d’ell, que li importi el que proposem i que vingui.

Recuperar l’Espai Lliure al 100% és un altre dels seus objectius. ¿Hi haurà pressupost?

De moment ningú m’està parant els peus amb les propostes que estem fent de cara a la temporada vinent. Treballem colze a colze amb el departament de producció i el gerent del teatre. Programarem i produirem espectacles a l’Espai Lliure. A Catalunya falten espais.

¿Recuperarà també la companyia jove?

Al final no. Tinc més ganes de muntar una companyia on participin persones amb diversitat funcional. Hi ha persones que amb una mica d’ajuda poden pujar a l’escenari i brillar. Espero comptar amb elles a Ànima Lliure, un projecte molt bonic en un teatre com aquest, amb vocació de servei públic.

¿Qui el gestionarà?

Comptem amb Clàudia Cedó com a assessora. Ella està vinculada al teatre i a l’àmbit de la diversitat funcional a través de la plataforma Escenaris Especials, el treball de la qual ha cristal·litzat en muntatges tan fantàstics com Mare de sucre, una proposta útil, emocionant i divertida que barrejava intèrprets amb i sense diversitat. Serà un projecte a llarg termini amb un espectacle per temporada que servirà per visibilitzar cossos, veus i punts de vista als quals no estem acostumats en els quals participaran actors profesionales i altres intèrprets.

Sona complex.

I requereix un impuls econòmic perquè necessita coses com a assistència coaching, pisos tutelats… Per ara hem trucat a algunes portes i les respostes són molt encoratjadores. Pot ser una iniciativa pionera al nostre país.

¿Quin espai tindrà el talent jove?

Una part del que es programi o es produeixi a l’Espai Lliure se centrarà en el talent jove. Ens interessen els artistes emergents que tenen coses per explicar. Els donarem espai per exhibir els seus espectacles o els ajudarem a estrenar-ne un.

¿Quin tipus de companyies o artistes li interessen?

No puc explicar res concret de la temporada vinent però sí dir que hi haurà una producció amb artistes joves molt talentosos. Puntualment, també podem rebre la visita d’espectacles que potser s’han vist prèviament. Recuperarem espectacles amb relats macos que s’hagin fet amb mitjans precaris. Comptaran una nova oportunitat per desenvolupar-lo amb tot el que no van tenir.

¿El projecte IT (Institut del Teatre) seguirà endavant?

Seguirem acollint un muntatge realitzat per alumnes postgraduats de l’Institut del Teatre que treballaran amb un creador potent en l’elaboració d’un muntatge. Fins ara el Lliure ha acollit aquestes propostes en períodes curts que no han tingut potser l’impacte que haurien de tenir. M’interessa impulsar nous intèrprets i que el Lliure faci seu aquest projecte perquè la vida d’aquestes produccions sigui més llarga. Si poden girar, millor.

¿En què notarà el públic el canvi de director?

Haurem d’esperar un temps a veure la programació. En parlava amb Iván Benet, que és el meu adjunt de direcció en aquesta arrencada del projecte. Més enllà de si la programació serà trencadora o no, volem que tots els espectacles responguin a un perquè potent que estigui relacionat amb el contingut d’un espectacle, amb la proposta artística o amb els llenguatges que s’utilitzin. Funcionaran millor o pitjor però hem de creure en tot allò que oferim al públic.

Respecte a l’anterior etapa, ¿quin serà el canvi principal?

L’Espai Lliure estarà obert a l’exhibició com les altres dues sales. Procuro no definir el meu projecte en funció als anteriors. Algunes coses continuaran i s’ampliaran com el programa educatiu i d’altres, com l’Escola de Pensament, no.

¿Canviarà la política de preus?

Els carnets de Generació Lliure amb preus molt baixos per als més joves s’han de mantenir. També volem ampliar la política d’abonaments i llançar un abonament a cegues com fan alguns festivals. Com que confiem en la programació que estem muntant, apel·larem a la gent perquè dipositi la seva confiança en nosaltres a partir de maig comprant a un preu avantatjós un abonament sense saber què veurà.

¿Quina és la funció de Cesc Casadesús, que aquest estiu deixarà la direcció del festival Grec?

Forma part d’un equip assessor en el qual també hi ha Clàudia Cedó i amb dues persones amb qui mantinc una llarga trajectòria en comú personal i professional: Cristina Genebat i David Selvas. No cobren per aquesta tasca, treballen en aquest projecte per amor a l’art.

¿Com es planteja la seva carrera com a actor sent director del Lliure?

Actuar no és una prioritat però no vull parar la meva carrera artística perquè necessito estar molt connectat a l’escenari. Vull que el Lliure estigui també molt connectat a l’escenari. Jo continuaré dirigint i per què no, actuant. Però amb sentit comú i responsabilitat, tenint en compte el lloc que ocupo. No aprofitaré la meva posició per dirigir un munt d’espectacles, però sí que en puc dirigir algun en una temporada i també actuar en alguna obra.

Actualment els treballadors del Lliure està negociant el nou conveni. ¿Podrà fer sis funcions per setmana com assenyala el seu projecte?

En la mesura possible m’agradaria doblar funcions quan sigui possible amb funcions de tarda i nit. Crec que si actuem com un equip tirarem endavant. Tot i que el Lliure té una gran estructura, la meva prioritat és formar equip, anar tots junts i remar en la mateixa direcció.

El Lliure depèn sobretot dels diners de l’ajuntament. ¿Què tal les relacions amb els nous responsables de Cultura?

L’ajuntament és l’administració que més aporta, però la de la Generalitat és molt important també i no són gens menyspreables les que fan la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura. Natàlia Garriga, consellera de Cultura amb la qual ja hem parlat, tindrà un augment del pressupost en el seu departament, una cosa que ha de repercutir en tots els equipaments culturals. Esperem que el Lliure sigui un d’ells.

¿L’ajuntament també apujarà la seva aportació?

Des de l’ajuntament m’han fet arribar la seva confiança en el meu projecte. És mala política entrar en un lloc queixant-te. El primer és treballar, mostrar que vols fer coses maques i llavors demanar ajuda per poder portar-les a terme.

Entre els seus somnis està augmentar la gires i la internacionalització. Això requereix diners.

Són moltes les coses que volem fer que requereixen compromís i forta aposta institucional. Però també volem portar companyies estrangeres interessants. Recordo que en l’etapa d’Àlex Rigola vam descobrir el teatre alemany de [Thomas] Ostermeier.

A vostè, en canvi, li va més l’anglosaxó…

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

He dirigit més textos anglosaxons. Però una cosa és el que m’agrada fer com a director i una altra el que programarà el Lliure.

El Lliure té 2.803 abonats i un públic la mitjana d’edat del qual ronda els 45 anys. ¿Satisfet?

La mitjana d’edat ha baixat en els últims anys, tot i que les mitjanes varien segons com es calculen. El públic del Lliure ha de ser transversal.