Amor després de l’amor

Amb ‘Eternal sunshine’, Ariana Grande aposta per un àlbum de temàtica unitària, propiciat pel final d’una llarga relació.

Amor després de l’amor
1
Es llegeix en minuts

Amb la quantitat de tendències que s’han anat succeint i solapant en els últims temps, dins i fora del corrent principal, Ariana Grande s’endinsa ara en un r’n’b sedós que dominava el joc en els últims 90. I va més enrere fins i tot: Yes, and? evoca sense manies la trama ballable house (i la xerradissa) de Vogue, de Madonna, i Bye sona gairebé a la primera Whitney Houston.

Notícies relacionades

A aquestes sonoritats apel·la per entregar el seu primer disc en quatre anys, rebut com un senyor divorce album i publicat només cinc mesos després d’haver formalitzat la seva ruptura (amb l’empresari immobiliari Dalton Gómez). Obra en què divaga sobre la naturalesa de l’amor des de la (relativa) talaia dels 30 anys, com diu en la cançó introductòria: "¿Cómo poder decir si estás en una relación correcta? / ¿Se supone que es algo que debes saber?". Peça-preàmbul, sí, perquè Grande s’ha sumat al corrent (molt Taylor Swift) de concebre l’àlbum com una successió de temes amb trajecte narratiu, no com una provisió de singles sense més ni més.

De fet, Yes, and? és l’únic tema que ha airejat anteriorment (al gener), i així ha reservat per als oients l’audició d’un àlbum amb contingut gairebé plenament inèdit. Yes, and?, fins i tot amb el seu descarat vogueing, és un dels punts calents d’aquest cançoner i presenta Grande replicant els seus fiscalitzadors: "No hagas comentarios sobre mi cuerpo / no respondas / tus asuntos son tuyos, y los míos, míos", xiuxiueja, i a propòsit dels seus canvis de parella, carn de gossip, comenta: "¿Por qué te importa tanto el *** que monto?" (hi insereix un silenci per no esmentar l’òrgan sexual masculí).

Temes:

Discos Música