Teatre d’època il·lustrada

H o ha sigut tot en teatre català i quan torna es confirma l’esdeveniment. Josep Maria Flotats va ser l’ideòleg d’una escena local amb aires de grandeur que va quedar esculpida en els volums faraònics del TNC. El seu reclam fa olor d’història, però la seva presència escènica foragita amb el primer gest el fantasma de la ranciesa. Ell és enginyeria de la pièce bien faite, un teatre que traspua idees i entreté. ¿Per a què canviar-lo si funciona?

Com a director i actor Flotats repeteix fórmula, la trobada entre dos filòsofs francesos, honra la Comédie i la Legió d’Honor que ostenta. El 2010, va passar pel Lliure l’enfrontament Descartes vs. Pascal, i dels errors d’aquella peça, els encerts d’aquesta. La disputa entre Voltaire i Rousseau que arriba al Romea prescindeix de la solemnitat i ha sabut trobar el to entre la divulgació, el biopic i un pessic de comèdia. Aquesta vegada el xoc no és tan desigual, amb dos personatges que es complementen donant llum a tan il·lustrada trobada.

L’autor Jean-François Prévand omple el text d’erudició indirecta, pels seus actes coneixereu els seus pensaments. Dues filosofies, dues maneres antagòniques de concebre el canvi i, tanmateix, també complementàries. Entre el parell de fars del segle de les llums, Flotats s’ha reservat Voltaire, caramelet. Ironia de bon vivant, però amb fulgors idealistes que pregonen la justícia universal. Més contradictori Rousseau, obcecat en un humanisme pessimista, entre el deure del que proclama i les contradiccions de la seva vida privada. En el diàleg no falten disquisicions sobre la religió, el poder, l’educació, el teatre i fins i tot el capitalisme avant la lettre.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Un pamflet difamatori provoca la trobada, un acarament poc versemblant, però altament teatral, amb una única escena omplerta d’intrigues, ganxos amb efecte i mutis vodevilescos. Escenografia d’època, funcionalitat de cartró pedra amb espelmes electròniques. Poc importa, perquè totes les mirades recauen en els actors. En Flotats, per descomptat, amb la seva voluptuositat expressiva i els seus gestos grandiloqüents, molt eficients tot i que una mica reiterats. La seva energia sarcàstica i juganera omple l’escenari amb 85 anys, admirable. Sense desmerèixer, el seu partenaire, Pep Planas, gens anecdòtic ni convocat per a lluïment de l’estrella. El seu Rousseau és un contrapès mesurat, irascible i afligit, destresa interpretativa que només amb la rotunda veu ja dibuixa el personatge.

Muntatge entre èpoques, d’una banda, el segle XVIII que representa, de l’altra, el temps de descompte d’un teatre artesanal d’actors i un públic que vol ser tractat amb intel·ligència.