‘No estás sola’ dona veu a les víctimes de ‘La manada’

"Les víctimes supervivents i les persones que les van recolzar i van acompanyar en aquell moment no havien tingut mai un espai per parlar. Ningú havia escoltat la seva vivència. Aquesta pel·lícula documental els dona veu per primera vegada", ressalten Almudena Carracedo i Robert Bahar, els directors d’aquest treball, que inclou declaracions de professionals que van acompanyar la víctima dels Sanfermines (policies, advocats, fiscal, treballadores socials), periodistes i de l’alcalde de Pamplona, Joseba Asiron. "Per als participants d’aquesta història el temps que ha passat des de la sentència del Suprem ha sigut clau: la majoria no van voler parlar abans d’ara", recorden els cineastes.

Ells sí van renunciar a parlar amb els advocats defensors de ‘La manada’ que, "en el passat, van comptar amb nombroses oportunitats per compartir el seu testimoni", consideren. Aquí, apareixen en imatges d’arxiu. "El documental està fet amb gairebé cinc anys de perspectiva, amb fets provats establerts pels tribunals i amb una sentència ferma del Tribunal Suprem. Aquesta pel·lícula no mira de contrarestar versions per establir un judici", es justifiquen.

Noms ficticis

Els directors han estat en continu contacte amb els familiars de la víctima de l’agressió dels Sanfermines, que va preferir no participar-hi de manera directa. A la pel·lícula el seu nom fictici és Lucía i les seves paraules procedeixen, "textualment, de les seves declaracions judicials i de dues cartes que va enviar a la premsa". L’actriu Natalia de Molina és la que li posa veu. "Només volia que passés i vaig tancar els ulls per no assabentar-me de res", se l’escolta relatar rememorant com va viure la noia els traumàtics fets.

La jove que va patir l’agressió de La manada a Pozoblanco, a qui al documental li assignen el pseudònim de Paloma, sí que els va concedir una entrevista i l’actriu Carolina Yuste va doblar les seves paraules reals. Les dues víctimes aborden, per exemple, l’angoixa extra que els va generar convertir-se en el focus d’atenció i sentir-se jutjades en un cas en el qual alguns advocats defensors van passar de plató en plató i fins i tot un periodista va difondre una enquesta sobre si va ser violació o sexe consentit, cosa que porta abordar el paper dels mitjans.

"En molts casos, el desig d’explicar tots els detalls, incloent-hi els no necessaris per establir que s’ha comès un fet delictiu, revictimitza les víctimes i no contribueix tant a analitzar la situació en el seu conjunt. En aquest cas i molts d’altres hi ha una reflexió profunda per fer sobre això, sobre la nostra responsabilitat col·lectiva i individual davant aquest equilibri entre què ha de saber el públic o què pot revictimitzar a una víctima", reflexionen Carracedo i Bahar, que han necessitat més de tres anys i mig de rodatge per elaborar aquest treball.

L’equip va revisar més de mil hores de material arxiu i va gravar més de 60 hores d’entrevistes. Moltes d’aquestes fan referència al punt d’inflexió que va marcar el cas. "El que distingeix aquesta història de les milers de terribles històries de violència sexual que vivim les dones va ser el que en va sorgir: l’emocionant i massiva resposta social", destaquen els directors.

#Cuéntalo i #SeAcabó

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

"Aquest cas va ser la gota que va fer vessar el got i va portar milers de persones a manifestar-se, va impulsar la conscienciació de tota una generació sobre el consentiment i sobre la violència sexual contra les dones i va generar el #Cuéntalo (el #MeToo espanyol i antecedent del #SeAcabó), en què milers i milers de dones van explicar per primera vegada a través de les xarxes socials les seves experiències d’agressions sexuals", recalquen els cineastes, que esperen que aquest treball serveixi "per reduir" aquest tipus de casos i "afrontar-los amb més sensibilitat i suport en el futur".

Per a ells era "important remarcar que a la pel·lícula hi ha una tercera víctima que tràgicament no va sobreviure: Nagore Laffage", assassinada en els Sanfermines del 2008. La seva mare, Asun Casasola, parla de la mort de la seva filla i de com va tornar a reviure-la quan va saltar el cas de La manada. Perquè la Nagore, com moltes altres dones que han mort per culpa de la violència masclista, ja no pot posar la seva pròpia veu.