De Nickelodeon a Netflix

Abans de l’Avatar de James Cameron, una sèrie de nom similar havia deixat una empremta més profunda en la cultura popular: Avatar: La leyenda de Aang, creació de Michael Dante DiMartino i Bryan Konietzko que entre el 2005 i el 2008 va captivar públic a Nickelodeon més enllà del seu presumpte target infantil.

Era fàcil voler-se perdre en aquest món filoasiàtic format per quatre regnes, un per cada element: les Tribus de l’Aigua, el Regne de la Terra, la Nació del Foc i els Nòmades de l’Aire. En cada un, certes persones són capaces de manipular l’element regnant, però només una pot dominar les quatre disciplines en aquest món: l’Avatar del títol, espècie de pacificador global eternament renovat en un cicle de reencarnació.

Quan la Nació del Foc va decidir trencar l’harmonia més antiga i desencadenar una guerra amb finalitats imperialistes, l’Avatar va brillar misteriosament per la seva absència. Un segle després, la seva figura reapareix en la forma del jove (12 anys) Aang, últim supervivent dels Nòmades de l’Aire, que de la mà dels seus amics Katara i Sokka, de la Tribu de l’Aigua del Sud, emprendrà un llarg viatge per aprendre les tres arts que li queden per dominar.

Dirigida sovint en la seva primera temporada per Dave Filoni, futur cap creatiu de Lucasfilm, la sèrie va conquistar molts per la seva efectiva visió del periple de l’heroi, la seva mitologia i imatgeria amb traços de l’Àsia oriental i la ben agafada influència del cine de kungfu o l’acció hongkonguesa; d’aquesta animació amb sabor anime se’n van encarregar, sobretot, estudis sud-coreans.

De l’exitosa sèrie animada en van sorgir una saga de novel·les gràfiques, novel·les preqüela, una gran seqüela animada (La leyenda de Korra) i un primer fallit intent en imatge real a càrrec d’un director fins aleshores de plena confiança: M. Night Shyamalan. Per una vegada, els seus antifans van tenir raó. Males decisions narratives, herois massa caucàsics i un cas clar d’excés digital en els efectes deixaven mala boca.

El segon intent d’explicar l’odissea d’Aang en carn i ossos, ara en format de sèrie, va ser anunciat per Netflix el setembre del 2018. En principi, els creadors de la producció original havien d’estar al capdavant del projecte, però van acabar deslligant-se’n l’agost del 2020 per diferències creatives. DiMartino i Konietzko van decidir continuar estenent la franquícia des del mitjà animat amb una trilogia de llargs, la primera entrega dels quals, una visita a la banda original en la seva edat adulta, s’estrenarà el 2025.

Avançaments acceptats

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Al final va correspondre a Albert Kim, showrunner de Sleepy Hollow, el difícil desafiament d’acontentar els vells fans amb una sèrie d’imatge real tan màgica com l’original. Els avançaments d’Avatar: La leyenda de Aang (Netflix, des d’avui) no han sigut mal rebuts. D’entrada, queda clar que no s’ha escatimat en efectes especials per treure Aang de l’iceberg o posar en vol el bisó Appa. El repartiment sembla ètnicament més apropiat, sobretot el canvi de Nicola Peltz per Kiawentiio, de família Mohawk, per al paper de Katara. El jove Gordon Cormier, d’ascendència filipina, sembla tenir prou carisma per donar la talla com l’àgil però beneit Aang.

En la sèrie tornarem també a veure en acció Zuko (Dallas Liu), el príncep exiliat de la Nació del Foc que vol capturar Aang per recuperar el seu honor perdut. El seu pare, el temible Senyor del Foc Ozai, tindrà els trets de Daniel Dae Kim, vell Jin de Perdidos que va posar veu al general Fong al cartoon dels dos mil. Potser fins i tot més que llavors, els pitjors pecats de la Nació del Foc són de trista actualitat: guerra, totalitarisme, genocidi.