Enllustrant el mite

Reinaldo Marcus Green sembla disposat a convertir-se en l’home a qui trucar a l’hora de convertir la vida d’una celebritat en biopic hagiogràfic. Si a El método Williams (2022) va blanquejar els qüestionables mètodes de Richard Williams, pare de les tennistes Serena i Venus Williams i delineant del seu camí de la glòria, el seu nou treball es dedica a celebrar el geni creatiu de Bob Marley i, alhora, a defugir qualsevol aspecte controvertit o discutible de la seva vida o el seu caràcter.

Centrada en el període que el músic va passar exiliat a Londres després de l’intent d’assassinat del qual va ser objecte a Jamaica el 1976, la pel·lícula se serveix del procés de creació del seu àlbum més aclamat, Exodus (1977), per intentar explicar com aquell home va convertir el seu dolor en art celebratori i políticament militant, consolidant en el procés el seu llegat. Per aconseguir-ho, va abordant de manera rutinària i superficial assumptes com la complicada relació amb Rita Marley, les conseqüències de la fama i la fe mentre recorre a flashbacks melodramàtics per proposar explicacions simplistes tant a la determinació del seu protagonista com als seus dimonis personals, i aquest recurs en absolut és l’únic clixé associat a les biografies musicals en què cau. Puntuant tot això, és clar, hi ha successius interludis musicals. I escoltar les cançons de Marley gairebé sempre és un plaer, però un que es pot disfrutar a casa.

Temes:

Jamaica Bob Marley

Inicia sessió 0 Comentaris