La direcció novella

Són els guardons que acostumen a dir-se, equivocadament, d’ordre tècnic, amb l’excepció del d’actor revelació guanyat una mica contra tot pronòstic. En moltes ocasions, en cerimònies cinematogràfiques d’aquestes característiques, el film que acumula aquests premis no acostuma a ser el que s’emporta el principal. Al tancament d’aquesta edició, tenint en compte que any rere any la cerimònia dels Goya s’allarga sempre més del previst, i amb farcit innecessari, encara no s’havien revelat els premis a la millor pel·lícula, direcció, guió i interpretació femenina i masculina. Veurem si aquest any es compleix l’estrany axioma, tenint en compte a més que la pel·lícula de J. A. Bayona és una de les cinc candidates que pugnaran per l’Oscar a la millor pel·lícula internacional d’aquí exactament un mes.

Notícies relacionades

El final d’una era en el cine: així van ser les dues setmanes més convulses al Hollywood del segle XXI

BCN acollirà la primera exposició de Charlotte Perriand

No és sorpresa

El que sí que és una certesa, i ja no resulta cap sorpresa, és que el premi Goya per a la millor direcció novella recaigui en una directora, Estibaliz Urresola Solaguren, responsable de 20.000 espècies d’abelles, fet que confirma la imparable aparició anual de dones cineastes: des del 2018 el premi Goya en aquesta categoria l’han guanyat Carla Simón (Estiu 1993), Arantxa Echevarría (Carmen y Lola), Belén Funes (La filla d’un lladre), Pilar Palomero (Les nenes), Clara Roquet (Libertad), Alauda Ruiz de Azúa (Cinco lobitos) i Urresola Solaguren, sense cap cineasta masculí que trenqui la sòlida cadena, cosa que també s’ha expandit als festivals internacionals amb recompenses per a Alcarràs, Creatura i O corn, entre d’altres. Els Goya van iniciar aquesta reveladora tendència.