Lluís Homar es posa místic

En una era on tot està a l’abast d’un clic, en què triomfa el mindfulness i el ioga en la nostra societat, Lluís Homar viatja a l’essència dels místics per transmetre calma a l’espectador amb una experiència que va del terrenal a l’espiritual. L’actor, que dirigeix la Compañía Nacional de Teatro Clásico, torna al Romea amb dues creacions molt íntimes i despullades que poc tenen a veure amb els clàssics teatrals posats al dia de les seves últimes visites.

Aquesta vegada Homar presenta un programa doble destinat a connectar amb la nostra dimensió més profunda que toca l’ànima mitjançant el vers, la música i l’art amb dos espectacles que per primera vegada s’ofereixen junts. Aquesta tarda estrena a Barcelona Alma y palabra (només fins al diumenge 11), una proposta basada en poemes de Sant Joan de la Creu que recita amb Adriana Ozores alternant amb passatges de la Música callada de Frederic Mompou interpretada pel pianista Emili Brugalla. L’escenari està presidit pel quadro del Crist crucificat de Velázquez.

I del 13 al 18 de febrer Homar oferirà El templo vacío, un espectacle molt personal amb dramatúrgia de Brenda Escobedo que beu tant de les experiències d’autoconeixement del mateix actor i director com del pensament místic d’autors diversos: des d’Ibn Arabi (segle XII) fins a Jacint Verdaguer (segle XIX) passant per Calderón de la Barca, Santa Teresa i Ramon Llull, entre d’altres. La proposta compta amb obres de Bach interpretades per un quartet vocal masculí.

Místics "antisistema"

El públic ha de tenir una actitud oberta per poder fer el viatge cap a un mateix que proposa Alma y palabra. "Tot i que de vegades la vida et destrossa i pateixes tant que aquesta actitud neix com un crit de socors", va recordar Ozores en roda de premsa. Precisament, això li va passar a Sant Joan de la Creu, que va ser empresonat en dues ocasions per les seves idees per reformar l’Orde dels Carmelites Descalços. "Els primers 30 versos del Càntic espiritual els va haver de memoritzar perquè ni tan sols tenia una cosa amb què escriure a la minúscula cel·la on el van tancar", va recordar Homar. "Sant Joan de la Creu i altres místics van ser alguns dels antisistema més grans, com Gandhi i Mandela", va afegir. Ell i Santa Teresa de Jesús, va recordar, "van ser lliures i dissidents perquè es van enfrontar al sistema advocant per la llibertat individual i desterrant la idea de seguir la norma per la norma". Tot això es comenta en l’espectacle on els intèrprets expliquen com els remouen els versos de Sant Joan de la Creu, de qui s’escoltaran fragments de Noche oscura dl alma, Cántico espiritual i Llama de amor viva.

L’objectiu és acostar la figura dels místics i "trencar amb la idea que són aquests penjats de la parra que han pres alguna cosa". Homar considera clau donar-los un espai perquè creu que "les seves figures poden modificar per bé les nostres vides". Pot sonar pretensiós parlar de recerca espiritual o convidar a transcendir i a arribar a un altre estat de consciència en un teatre. Però quan un comprova l’art d’Homar quan es posa a recitar en plena roda de premsa ja no sembla tan difícil d’aconseguir. Les seves paraules són com un bàlsam.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Més que actuar, el que fan els intèrprets en els dos espectacles és mostrar-se a si mateixos. Intenten ser transparents. "En l’època on tot és com si, aquesta època del virtual, el teatre de la mà d’aquests autors ens ofereix aquesta nuesa que permet que ens vegem realment els uns als altres". Aquesta és la premissa útil per poder avançar, va assenyalar Homar, qui va recordar que "quan ens veiem de veritat, ens adonem que ningú és més que ningú i només així, des d’aquest lloc, hi ha la possibilitat que la vida tingui un altre significat".

A El templo vacío els conceptes d’humilitat, amor, fe i buidatge de l’ego són recurrents en el text, que embasta els diferents fragments poètics, que a Barcelona serà en català, idioma que sempre utilitza per recitar extractes de Sum Vermis, de Verdaguer, i Llibre d’amic i amat, de Llull. Els dos autors es veuran amb subtítols en castellà fora de Catalunya. Pensaments i poesia del Mestre Eckhart, Miguel de Molinos i Angelius Silesius completen una proposta que mostra el punt d’unió entre tots ells. "La mística uneix persones de diferents religions. És com pujar a una muntanya des de diferents costats".