‘Creatura’ fa "bategar la vulva" als Gaudí

La línia de la gala des del principi la va marcar Malagelada quan al recollir el seu premi per Creatura va dir "a mi també em batega la vulva", recordant una de les frases del seu personatge per expressar la seva alegria pel premi. Una frase que també va fer seva Estíbaliz Urresola, molt aplaudida després de demanar "el cessament immediat a Gaza", que va sol·licitar: "Transformem la manera de fer cine perquè cada vegada sigui més sostenible, plurilingüe, just, igualitari i divers i sobretot més lliure de tota violència i abús contres les dones i col·lectius marginalitzats. Gràcies a les dones que denuncieu". La debutant Urresola i la seva 20.000 especies de abejas, una història càlida sobre la infància trans que ja va triomfar al Festival de Berlín, s’ha emportat la distinció a millor direcció novella, millor film en llengua no catalana i millor fotografia.

Una altra de les favorites, Saben aquell, biopic dirigit per David Trueba, una biografia en clarobscur sobre l’humorista Eugenio, s’ha alçat amb sis guardons més, entre els quals el de millor actor per a David Verdaguer, i el de millor actriu per a Carolina Yuste, que encarna la dona i musa de l’humorista en aquest melodrama. I Un amor, film d’Isabel Coixet basat en un llibre de Sara Mesa, el de millor guió adaptat, que va evitar que cap de les nominades en la categoria a millor pel·lícula se n’anés de buit.

Les dones han marcat més que mai la gala dels Gaudí també amb el Gaudí de Honor atorgat a Rosa Vergés, una realitzadora pionera que estava encantada de veure l’evolució en el cine català. Des que es van crear fer 16 anys, la presència de dones en totes les categories no ha deixat de créixer, fins i tot en les que tradicionalment ocupaven els homes, les més tècniques.

De Barcelona a Hollywod

Les dues pel·lícules amb talent català que competiran als Oscars, La sociedad de la nieve, de J. A. Bayona, i Robot Dreams, de Pablo Berger, també han triomfat. El drama sobre els supervivents en l’accident d’avió a la serralada dels Andes el 1972 s’ha alçat com a millor pel·lícula estrangera als Gaudí, única categoria en la qual podia competir per no arribar a un 20% de producció catalana. Però en els Oscars també estan nominats els seus col·laboradors Montse Ribé i David Martí, en la categoria de millor maquillatge i perruqueria. "El millor premi és el del públic", va destacar Bayona al recollir el premi acompanyat per part de l’equip recordant l’èxit del film.

Pablo Berger, que ha fet el salt a l’animació amb Robot Dreams, una tendra història d’amistat entre un gos i un robot al Nova York dels anys 80, ha sigut un altre dels triomfadors de la nit. Ha guanyat en les tres categories en les quals estava nominat. I, a diferència d’altres edicions, en aquesta per fi aquesta categoria ha comptat amb un bon nombre de nominats.

Les humoristes Maria Rovira i Ana Polo, creadores del pòdcast Oye Polo, han animat la gala amb un discurs feminista i ple d’humor incisiu sobre el sector a l’escenari del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), amb 1.400 convidats repartits en 130 taules. Entre les autoritats estaven Pere Aragonès, president de la Generalitat, Ernest Urtasun, ministre de Cultura, Jordi Hereu, ministre d’Indústria i Turisme, Pilar Alegría, ministra d’Educació i Esport, Natàlia Garriga, consellera de Cultura, i Jaume Collboni, alcalde de Barcelona.

La gala va tenir un record especial per a Ventura Pons, Colita i Itziar Casto, morts aquest any. La cerimònia va comptar amb les actuacions de Julieta, Guillem Gisbert, Sharonne i protagonistes de la sèrie Jo mai mai, i es va convertir en un cant a una societat més lliure i tolerant.

Tolerància zero

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Durant la gala d’ahir a la nit, Judith Collell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, va recordar que cal tenir "tolerància zero amb l’assetjament i abús en el nostre sector" després del recent cas del director Carlos Vermut. El seu discurs va tenir de tot. D’una banda, va criticar la precarietat laboral del sector. En el positiu, va destacar que "el cine català està creixent gràcies a bones polítiques per part de les institucions, gràcies", va dir mirant a les autoritats. Va destacar la bona collita d’aquest any en el cine català amb premis a Berlín, Cannes, Sant Sebastià, la Seminci o els Independent Spirit Awards de Hollywood. I, recordant que per primera vegada s’ha atorgat el Gaudí d’Honor a una directora, Rosa Vergés, va fer aixecar totes les pioneres del sector.

Aquest any els Gaudí han comptat amb la millor collita de la seva història amb rècord de candidatures, 80 produccions. S’han presentat 60 títols de producció catalana i entre els films finalistes hi ha hagut 28 produccions catalanes i cinc d’europees. Però encara queda molt per fer, com va recordar l’actriu negra Yolanda Sey en una de les intervencions més aplaudides, en la qual va denunciar la falta de diversitat en el cine català.