Obituari
Una pionera del tebeo femení
Trini Tinturé sempre havia dit que portava un llapis a la mà des dels 3 o 4 anys, quan ja omplia de ratlles el revers de la factura de la llum o la cartilla de racionament. Fa tot just uns mesos pujava emocionada i agraïda a l’escenari del Còmic Barcelona en la seva cadira de rodes i acompanyada de la seva filla i el seu petit net per recollir el Gran Premi que li havia atorgat el festival, reconeixent la trajectòria d’una dibuixant de còmic que va omplir pàgines i pàgines d’aquells tebeos de la postguerra per a nenes i noies. Aquest dimecres, als 88 anys, moria una "pionera del que avui en diem una dona empoderada", com reivindicava llavors la seva filla, que va formar part d’una generació d’autores, moltes autodidactes, en una societat en plena dictadura, molt difícil per a les dones.
Autodidacta, Tinturé (1935) era part d’una generació de dones historietistes i il·lustradores emergides als 60, juntament amb noms de col·legues que la van eclipsar, com el de Purita Campos i el seu Esther y su mundo, o Carme Barbarà i el seu Mary noticias, que van nodrir els tebeos de l’època de personatges femenins. Els seus estaven sovint lligats al món de la màgia i les fades, com la protagonista d’Emma es encantadora, la seva sèrie més famosa a Espanya, amb guió d’Andreu Martín i Francisco Pérez Navarro. Es va publicar a la revista Lily a partir de 1981, i esquivava l’estereotip d’historieta romàntica de l’època per presentar una família de bruixes desterrada des del seu segle als anys 80.
El 2019, Tinturé ja va rebre al Còmic Barcelona el Premi d’Honor del Sindicat de Dones Artistes del Còmic i l’editorial Dolmen la posava en valor rescatant les seves obres, la primera, Un hechizo conflictivo, en què una bruixa experimentada ha d’aconseguir que la seva matussera cosina entri al món de la màgia.
Llapis o escombra
De família nombrosa i pare fuster, que ajudava al seu taller, on passava temps dibuixant a llapis en els trossos de fusta sobrants, Tinturé va néixer a Lleida el 1935, en les albors de la Guerra Civil. A la seva família, la seva afició a dibuixar li semblava una cosa tan inútil com entranyable, recordava ella mateixa. "Per la meva condició de dona, hauria d’anar amb compte si no volia que em canviessin el llapis per una escombra", va entendre ben aviat.
Va començar a treballar en publicacions infantils i juvenils com Piluchi o Mercedes i, el 1960, després d’anar a viure amb una tia a Barcelona, va entrar a Bruguera, on va dibuixar per a Celia i Sissi. Allà, a través de la icònica agència Creaciones Editoriales, va fer el salt al mercat internacional publicant les seves historietes en revistes d’Alemanya, Àustria o Anglaterra. Altres dels seus treballs van ser El perfume de la felicidad, De riguroso incógnito, No molesten por favor, Oh, Tinker! (a Espanya, El hada violeta), Curly, El verdadero amor o Un sombrero para una hada.
- Tensió al Carib Trump va parlar amb Maduro per telèfon per acordar una reunió
- Successos Santi Laiglesia, en presó preventiva per l’assassinat d’Helena Jubany
- El Music Tech Hub concentra 100 ‘start-ups’ de tecnologia musical
- Successos Els Mossos alerten de la "reinvenció" dels qui cultiven marihuana: amb una despesa de 6.000 euros se n’obtenen 24.000
- Joan Baltà, director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat: "L’estació de la Sagrera encara necessita sis anys més d’obres"
- NATIONS LEAGUE Espanya resisteix el setge alemany i se la jugarà a la tornada a Madrid
- ENQUESTA DEL CSD La pràctica de l’esport puja en els més grans de 75 anys
- L’ACTUALITAT BLANCA El vestidor del Madrid passa pel divan de Xabi Alonso
- Drets de tv Telefónica i Dazn continuaran emetent els partits de la Lliga
- Posició clau Els canvis revelen els dubtes amb el migcampista
