Millors discos de l’any: polvoritzant la paritat

No sembla que pugui respondre a cap pla global premeditat, i el cert és que les llistes dels millors àlbums de 2023 donen un aclaparador domini de creadores femenines. Amb prou feines hem tingut temps d’analitzar-ho, ateses les urgències per armar els ránquines que ens donen a tots en els últims compassos de l’any, però el balanç, en matèria de gènere, no té precedents. Ni aquí, ni obrint el pla a la premsa internacional.

¿Paritat arribada? Deixem-nos de mitjanies: ¡80%! Vuit dels deu discos més ben puntuats de l’any a Metacritic (el portal que recopila i mesura les ressenyes de les publicacions del món anglosaxó) els firmen dones, amb Amaarae, Caroline Polachek i Julie Byrne dalt del podi.

Fa una dècada només van ser tres. Fa vint anys, el 2003, un i mig (Lucinda Williams i el duo mixt The White Stripes). Les artistes ara dominadores s’han construït totes al segle XXI: les més veteranes resulten ser Caroline Bailey Rae i Taylor Swift, que van publicar els seus primers discos el 2006. Després figuren Olivia Rodrigo, Mitski i Boygenius, el trio armat per Julien Baker, Phoebe Bridgers i Lucy Dacus.

¿I a Espanya? Doncs allà estem, amb seleccions com les d’aquest diari, votades per la redacció, on sis dels deu millors àlbums internacionals van ser d’autoria femenina. Incloent (important) els tres primers, a càrrec de Polachek, Lana del Rei i Boygenius.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Balanç semblant al de Rockdelux, el podi del qual és el mateix, però amb un altre ordre, encapçalat per l’enigmàtica Lana. I no molt apartat del de Mondosonoro, la primera plaça del qual l’ocupa Boygenius.

Les seleccions dels millors discos espanyols dibuixen balanços més equilibrats, depenent del medi, destacant a figures com Sílvia Pérez Cruz, María José Llergo o Renaldo & Clara. Aquesta última marca, vehicle expressiu de Clara Viñals, encapçala la llista de discos catalans d’Enderrock, una altra mostra de predomini femení, set de deu. L’evolució està clara i reflecteix un auge de la representativitat femenina que respon a fets i a canvis socials de fons. I el millor és que no obeeix a una política de quotes, perquè va més enllà d’elles, a iniciativa pròpia de crítics musicals i mitjans, desbordant la correcció convinguda del 50% i fent lliscar la foto més completa i emocionant possible d’una realitat que no ens podem permetre el luxe de trossejar ni coartar.