Superació amb bon rotllo

S i alguna cosa ha caracteritzat el cine del neozelandès TaikaWaititi, agradin més o menys les seves propostes, és una clara voluntat desmitificadora o de directa incorrecció política. Ho ha demostrat en les seves dues sornegueres pel·lícules Marvel sobre el guerrer Thor i en la seva aposta més dràstica, Jojorabbit, sobre un nen alemany que té com a amic invisible Adolf Hitler en persona. Però tot radical desitja de vegades pactar amb el sistema i fer una mica més pròxim el gran públic.

El pitjor equip del món seria el cas en la filmografia de Waititi, un film amable –massa amable, sense cap transgressió digna d’esment– que explica de manera una mica diferent de l’habitual una història esportiva repetida moltes vegades en pantalla: la de la superació d’un penós equip real, el Samoa Americana de futbol, que durant dècades ha sigut considerat el pitjor del món i arrosseguen des de sempre l’estigma d’haver sigut golejats per 31 a 0 per la selecció australiana. A la tasca d’entrenar-los i elevar la seva autoestima s’entrega un holandès encarnat per Michael Fassbender i, malgrat les reticències i desastres inicials, es guanya la confiança dels jugadors alhora que ell es redimeix de la seva també desastrosa vida personal. Però no hi ha ni un sol gram de tragèdia. Aquest és un film de bon rotllo amb alguna pulla a les pel·lícules esportives, però desproveït de la mala lluna gamberra del director.