‘Sleepy Hollow’en tinta de calamar i cafè

Parlar avui de Sleepy Hollow és veure Johnny Depp corrent davant el genet sense cap a la pel·lícula de Tim Burton del 1999. El cineasta es va inspirar en el relat del nord-americà Washington Irving (1783-1859), però en realitat la seva va ser una interpretació molt diferent de la del clàssic de la literatura fantàstica i de terror, de la qual bàsicament va mantenir l’ambientació sinistra i tenebrosa. Per això, i malgrat ser fan del gòtic univers burtonià, Antonio Lorente (Almeria, 1987) va acudir a la font original per crear la seva obra "més fosca, experimental i adulta" fins ara, reconeix, una fidel, espectacular i curosa versió il·lustrada de La leyenda de Sleepy Hollow (Edelvives), que llança després d’adaptar clàssics molt més lluminosos com Peter Pan, Tom Sawyer, Ana, la de Tejas Verdes i Mujercitas. Vol. 1 i 2.

L’esperable de Lorente, que sovint trasllada als personatges els rostres d’actors i actrius o de gent que coneix, sempre amb el seu reconeixible estil de grans caps i ulls aquosos, seria que el protagonista, Ichabod Crane, tingués la cara de Johnny Depp. Però el lector es troba amb un doble d’Adrien Brody, perquè llegir la seva detallada descripció en l’original (en què és un humil professor, res de l’investigador d’escabroses morts de Tim Burton) és clavada a ell.

Ichabod Crane arriba al remot poble de Sleepy Hollow (Fondalada somnolenta), ric en llegendes sobrenaturals. Allà aspira a casar-se amb Katrina Van Tassel, filla d’un ric granger, i provoca la gelosia del rude mosso Brom Bones Van Brunt, mentre un misteriós genet sense cap recorre el bosc a cavall d’un fantasmal cavall.

"Més que un relat de terror, juga amb la psicologia. Tracta de la por, reflecteix com aquesta s’apodera de les persones i condiciona la vida d’una comunitat, de com un mateix pot autosuggestionar-se. Perquè la por és irracional –assegura Lorente-. Com deixa clar el relat, no se sap on acaba la realitat i on comença la ficció". "És una història –afegeix– amb moltes lectures. Parla també de somiar amb l’ascens social. Hi ha una crítica a tota una societat i una manera de pensar. A com la gent del poble creu que el que arriba de fora els traurà les dones. És la por del desconegut".

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Per a l’il·lustrador, el personatge d’Ichabod "té un punt vividor i fanfarró. És una mica lleig i faldiller, amb el carisma d’un encantador de serps, és intel·ligent i sap manipular, però és bona persona. I s’enamora de Katrina perquè és guapa, però també perquè és rica...".

La il·lustració de Lorente evoluciona des d’una paleta de color que comença, literalment, amb "el cafè, i acaba amb la foscor absoluta de la tinta de calamar, mostrant com la por va creixent", explica qui s’ha permès experimentar i barrejar textures i tècniques utilitzant des del grafit, el carbonet, l’oli, el guaix i l’aquarel·la fins al recurs digital. No hi ha pàgina sense il·lustració. La seva preferida, una potent doble amb un impressionant genet sense cap (la que encapçala aquest article). "Va apareixent com la por, producte de la imaginació de les persones, formant-se des de les fulles, les branques i les arrels dels arbres. Ell mateix és gairebé un arbre tallat".