Estopa s’estrena en català

Feia temps que sobrevolava els magins de David i Jose Muñoz la idea de gravar una cançó pròpia en català per a un dels seus discos, i el dia ja ha arribat: La rumba del Pescaílla és el sentit homenatge, a tota metxa i a tot ventilador, a aquest pioner de la rumba catalana. "Un dels quatre patriarques", comenta David a aquest diari en l’habitual to filosoficojocós. "Abraham, Jacob, Peret i El Pescaílla".

Parlem, és clar, d’una rumba, trepidant i tocada pels cors desfermats de Chonchi Heredia, una de les que integraran el nou disc, Estopía, que veurà la llum al març i amb el qual festejaran els 25 anys de trajectòria. David i Jose van decidir estrenar-la ahir a la nit a La Marató (TV-3), en un directe amb els seus músics de confiança, Juan Maya, Nacho Lesko i Anye Bao. "Una decisió molt improvisada", confessa David. La peça serà el segon avançament de l’àlbum, després d’El día que tú te marches (estrenat el passat dia 1), i serà a les plataformes a partir de divendres vinent, 22 de desembre.

Estopa, per cert, ha fet arribar La rumba del Pescaílla a Lolita i Rosario, filles d’aquest músic català mort el 1999, les quals, apunta David, li han donat la seva emocionada benedicció.

"En un carreret de Gràcia…"

La lletra és un tribut diàfan a aquest gitano català tan influent en el desenvolupament del gènere rumber. "Li deien El Pescaílla, era molt bona persona / però el que més li agradava, la ciutat de Barcelona. I el 1925 va néixer l’Antonio González / tocant el ventilador, les palmes i los timbales", comença la cançó en la veu de David, i segueix després: "En un carreret de Gràcia on no hi havia cap fanal, va donar llum la rumba en el cos d’una persona", barrejant el català amb alguns frasejos en castellà, i accelerant el ritme en el tram final segons la tradició estopera: "La rumba más de verdad es la que sale del cuerpo, que cuando más veces canto, más veces que me pongo contento".

Cançó curta i incisiva, dos minuts i 40 segons, celebrant el poder d’aquest gènere que els va marcar des dels seus inicis com a duo i que ara es postula per a un reconeixement universal com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco.

Incursions passades

És la primera vegada que Estopa grava una cançó pròpia en català en un dels seus discos, si bé en el passat els Muñoz havien fet algunes incursions en aquesta llengua. En els seus primers temps, abans de professionalitzar-se, van crear un parell de cançons que mai van arribar a publicar, titulades Més vi ("més vi, vull més vi, fins emborratxar-me…") i una altra de semblant temàtica etilicogastronòmica, Formatge i pernil ("una bóta de vi per anar fent camí, una llesca de pa amb formatge i pernil…").

Notícies relacionades

La caseta de Bad Bunny: l’escenari pel qual han passat Penélope Cruz, Javier Bardem, Bad Gyal i LeBron James

Novetats del bo cultural de 400 euros: en què es pot gastar i en què no

Més endavant, el 2008, van gravar, precisament per al disc de La Marató, el tema El quarto dels trastos, d’Albert Pla, i un any després, El caganer, peça de Judit Farrés compartida amb el mateix Pla, Gerard Quintana, Manel, Quimi Portet, Adrià Puntí i Joan Miquel Oliver, inclosa a l’àlbum Cançons pre-Nadal. També han adaptat en directe el clàssic Me’n vaig a peu, de Joan Manuel Serrat.

La rumba del Pescaílla se suma així a l’escalfament de motors d’Estopa de cara a un 25è aniversari amb el qual convocaran més públic que mai, en una ambiciosa gira amb cites sonades com la del pròxim 10 de juliol a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.