Llarga vida a la bachata a Barcelona

Fa falta poc més que unes diabòliques cordes de guitarra perquè l’electricitat de la bachata transiti de maluc a maluc, així fins a 17.000, xifra de barcelonins de molts orígens que divendres a la nit van acudir a rendir homenatge al rei Romeo Santos en una festa gegant llatina que es va estendre per la pista de formigó de la Fira de Barcelona. L’artista novaiorquès, d’ascendència dominicana i porto-riquenya, va tornar a la capital catalana –també va actuar ahir– amb l’excusa del seu últim àlbum, Fórmula Vol. 3, però en realitat tornava per recordar als seus que no han de dubtar del seu monarca, que amb més de 20 anys de carrera consistent, no pensa titubejar. I amb actuacions com la de divendres, el Rei i la bachata tenen llarga vida també fora de les seves pròpies latituds. Ja des de l’escalfament amb un dj, que va postergar l’inici del concert una hora, l’espectacle es va convertir en un escrutini de nacionalitats. "¿Hi ha gent de Veneçuela?". Soroll. "¿De Dominicana?". Moltíssim més soroll. "¿De l’Equador?". Soroll guanyador. També va repetir el joc diverses vegades el mateix Romeo Santos, exmembre del grup Aventura.

El Rei de la bachata va aparèixer amb un elevador a l’escenari, ocupat per una notable banda, per desprecintar la vetllada amb El pañuelo, que va interpretar acompanyat d’una de les seves coristes en el paper de Rosalía, amb qui canta originalment el tema. I va repassar en la primera part del xou altres temes del bon àlbum que protagonitza la seva gira, però no va dubtar a recórrer ràpidament a repertori més reposat, tot i que el seu públic no escatima esforços a respondre a qualsevol de les seves peces o senyals –destacable cridòria quan el cantant es mou de manera sensual–, perquè, al final, va dir el novaiorquès, "les pròximes dues hores són per deixar l’estrès, els assumptes personals, i disfrutar, cantar... I ballar".

Notícies relacionades

¿Per què Bob Esponja et fa feliç?

Teoria i sàtira de l’amistat

Romeo Santos també va fer una crida a "prendre [beure] responsablement" amb una copa a la mà, número fàcil per donar entrada a Bebo, història alcohòlica després d’una traïció amorosa. El cantant juga constantment amb la sensualitat, amb el seu poderós tarannà. "Només avui soc el seu marit i el seu nòvio", va deixar anar. Després d’una primera pausa, amb canvi de look que anunciava canvi de registre –va deixar el vestit, la contenció, per vestir una camisa oberta, símbol d’una imminent desimboltura–, va encadenar alguns himnes basats en col·laboracions: va destacar l’ardent Noche de sexo, amb Wisin yYandel.

Més pausat, assegut en una gran butaca –o tron–, el Rei de la bachata va demanar al públic propostes de cançons per provar la seva memòria i la seva penetrant i característica veu, ja que responia a cappella. Va acabar amb més peticions: "¿Voleu nous o clàssics?". Gairebé res competeix contra els clàssics. I res ho fa amb Obsesión, èxit impertorbable d’Aventura, ni amb Propuesta indecente, colofó d’una formidable festa llatina.