Festival

10 títols recomanats de l’In-Edit 2023

La gran cita del cine documental musical presenta a partir de dijous més de 60 pel·lícules

Així sonava la Barcelona dels 90: de l’escena alternativa a la màkina

El documental sobre C. Tangana inaugurarà el festival In-Edit

10 títols recomanats de l’In-Edit 2023

In-Edit

5
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El festival de referència del cine documental musical arriba a partir de dijous a la seva cita anual amb el públic barceloní, en una edició (la 21a ja) conformada per més de 60 títols que fins al 5 de novembre coparan les pantalles dels Multicines Aribau. Històries grans i petites ambientades arreu del món (d’Utrera a Swazilàndia) i en les quals la música, passada i present, és sempre el vehicle per parlar de la vida. Aquesta és una petita selecció d’algunes de les propostes més destacades que presenta el nou In-Edit (en estricte ordre de projecció).

‘Esta ambición desmedida’

Santos Bacana, Cristina Trenas, Rogelio González. També coneguda com la pel·lícula de C. Tangana. Durant més de quatre anys, les càmeres segueixen de prop la tasca creativa d’Antón Álvarez i, basculant entre l’íntim i el monumental, capten tant el procés de gestació del fonamental disc ‘El madrileño’ com la preparació de la gira subsegüent, un aparatós espectacle de música i cine que busca celebrar la cultura espanyola de valent. (Gala inaugural: Dijous 26, 20.30 h. I set sessions més).

‘MaQKina: historia de una subcultura’

Óscar Sueiro, Alex Salgado. Auge i caiguda del gènere bastard que va arrasar amb els seus accelerats ritmes electrònics i els seus cèlebres moments explosius les discoteques catalanes a mitjans dels 90, cosa que va generar una poderosa subcultura juvenil, suburbana i obrera. El seu assalt al cap de setmana va amenaçar les autoritats del moment. La programació de l’In-Edit també inclou una altra mirada al fenomen: ‘Quien no se considere un buen makinero que abandone la sala’, de Xavier Menal. (Divendres 27, 21.45 h / dilluns 30, 17 h).

Una imatge de ‘MaQKina’. /

In-Edit

‘Let the canary sing’

Alison Ellwood. La directora del formidable documental ‘The Go-Go’s’ serveix una nova ració de vibrant metratge pop, aquesta vegada a compte de Cyndi Lauper, l’estrella dels 80 d’imatge cridanera i veu no menys estrident que va conquerir el ‘hit parade’ amb contundents himnes d’empoderament femení, com ‘Girls just want to have fun’, ‘Time afeter time’ i ‘She bop, va cantar el tema principal d’‘Els goonies’ i es va reinventar com a activista pro drets LGBTQ+. (Dissabte 28, 21.30 h / dimecres 1, 21.45 h).

‘Bobi Wine: The people’s president’

Christopher Sharp, Moses Bwayo. En les eleccions presidencials del 2021 a Uganda, la superestrella del pop Bobi Wine es converteix en la principal veu del front opositor que mira d’acabar amb 37 anys de règim dictatorial encapçalat per Yoweri Museveni. Durant una campanya especialment turbulenta, Bobi Wine i la seva dona s’enfronten amb cançons i discursos als intents d’intimidació dels violents esbirros de Museveni mentre els carrers bateguen. (Dissabte 28, 21.45 h / dimecres 1, 16 h).

‘Peter Doherty: Stranger in my own skin’

Katia De Vidas. En aquest retrat íntim i descarnat construït a partir de vídeos domèstics gravats al llarg d’una dècada per la seva parella (i mare de la seva filla), l’inestable líder de The Libertines i The Babyshambles reflexiona sobre la seva llegenda de ‘rockstar’ kamikaze i sobre l’atracció per l’abisme que ha marcat tota la seva trajectòria. La sessió de dissabte té bonus, perquè després de la projecció Doherty oferirà una actuació de petit format. (Dissabte 28, 22 h / dijous 2, 18.45 h).

‘Personality crisis: One night only’

Martin Scorsese, David Tedeschi. Una carta d’amor al cantant David Johansen, únic supervivent de la molt influent banda de protopunk New York Dolls, que combina el documental de concert (una actuació del seu ‘alter ego’ Buster Poindexter en un cafè novaiorquès) i el repàs biogràfic per reivindicar la personalitat i el llegat musical d’un ‘performer’ carismàtic, lúcid i divertit que ha sabut fer del desafiament permanent a les convencions una forma de vida. (Diumenge 29, 18.45 h / divendres 3, 21.15 h).

‘Max Roach: The drum also waltzes’

Sam Pollard, Ben Shapiro. De la revolució bebop dels anys 40 als experiments en el hip-hop i la música d’avantguarda, la carrera del bateria i compositor Max Roach va estar marcada per l’afany d’expandir les fronteres del jazz i per un insubornable compromís en defensa de la igualtat racial, un afany pel qual sovint va haver de pagar un alt preu. Preparin-se per a una successió de solos gloriosos, discursos punyents i emocionants paraules d’homenatge. (Diumenge 29, 20,45 h / diumenge 5, 16.45 h).

‘Squaring the circle: The story of Hipgnosis’

Anton Corbijn. Als anys 70, l’estudi creatiu Hipgnosis, fundat per Storm Thorgeson i Aubrey Powell, va redefinir la imatge dels discos de rock amb una sèrie de portades impactants, enigmàtiques i guillades que avui són història del pop. Thorgerson, mort el 2013, apareix també a l’In-Edit 2023 com a codirector de ‘Have you got it yet? The story of Syd Barrett and Pink Floyd’, una aproximació a la figura del malaguanyat líder dels primers Pink Floyd. (Diumenge 29, 21.30 h / dimarts 31, 16 h).

‘Deep listening: The story of Pauline Oliveros’

Daniel Weintraub. Pauline Oliveros (1932-2016) va ser una compositora, acordionista i pedagoga que va jugar un paper importantíssim en el desenvolupament de la música electrònica i l’experimentació sonora als anys 60 i que, després d’una incursió en una cisterna subterrània, va encunyar el concepte d’‘escolta profunda’ per definir una pràctica que uneix la improvisació, l’ensenyament i la meditació. Aquest documental reprodueix el seu fascinant i inspirador viatge sònic. (Dimecres 1, 21.30 h / dissabte 4, 16 h).

‘Little Richard: I am everything’

Lisa Cortés. La pel·lícula triada per protagonitzar la gala de clausura celebra de valent la desmesurada vida i la no menys descomunal obra de Richard Wayne Penniman, el pioner del rock-and-roll que va posar el segle XX potes enlaire amb els seus udols selvàtics i la seva exuberància ‘queer’. Una poderosa força de la natura que va influir tots els que el van seguir i que allotjava al seu interior un quadrilàter en el qual lluitaven a mort el desenfrenament i la religió. (Dissabte 4, 21 h / diumenge 5, 18.30 h).