Aitana, després de l’enrenou: un xou simpàtic i juganer al Palau Sant Jordi

La discussió sobre si és just o no que una nena de sis anys balli feliç amb tornades tipus «‘cuánto más me comes, más me gusta’» (‘Los Ángeles’) la deixarem per a altres seccions del diari. Tot aquest joc promocional (poc nou en el fons) tapa l’avaluació artística d’Aitana, que amb ‘alpha’ ha fet un tomb del pop-rock guitarrer a un guió dance-house de tacte electrònic amb ancoratge en els 90. Cançoner d’inspiració irregular, s’ha de dir, però portador d’algunes tornades amb gràcia que van encendre la sala, com ‘AQYBE’ (lloa al lligar sense mala consciència: «‘ahora que ya no estás, voy a besarme con alguien más’») i ‘En el coche’, que Aitana va defensar remenant amb les seves altes botes de taló i cantant (bé) amb la seva veu infantil, complaguda perquè grades i pista li van fer cas i es van vestir de blanc. El color de la puresa i de la seva brusa (que no es va canviar en tot el xou). 

En posició horitzontal

Notícies relacionades

L’amor sí que té edat

Un ‘thriller’ profètic que ens segueix desafiant

Ella es mostra com un reflex dels seus fans, anunciant que plorarà moltíssim per l’emoció de cantar a casa (i així va ser al presentar la balada ‘The Killers’, inspirada en el seu ‘partenaire’ Sebastián Yatra) i parlant dels sis anys transcorreguts des de la seva entrada a ‘OT’ amb creïble naturalitat. «‘Jopé’, en tinc 24 i han passat moltes coses». Sens dubte: ara Aitana es mou (tot i que no gaire: no és cap bèstia escènica) en un estilós muntatge en forma de lletra alfa, amb un cos de dansa que l’acompanya en el seu carrusel d’insinuacions. O una mica més que això: a ‘miamor’ es va col·locar en posició horitzontal sobre un dels ballarins, fingint amb moviments que haurien delectat la Madonna del ‘Blond ambition tour’.

Aitana no va de diva pop ni pretén impressionar-nos; ni tan sols el seu perfil sexi va més enllà del gag coreogràfic entremaliat. Conserva alguna cosa de la veïna del costat que assaja postures al mirall (o a Instagram), i el concert va ser més variat que el disc, amb altres registres amb les repesques de ‘Mon amour’ i ‘Mariposas’. Entre les novetats, l’embranzida de ‘Pensando en ti’ i ‘Otra noche sin ti’, més encertades que la deriva de ‘Las babys’, a base de l’èxit Europop dels noranta ‘Saturday night’, de Whigfield. El pop actual no perd de vista el reciclatge.