Brillant clausura del Festival Perelada

Amb un espectacular programa a càrrec de dos brillants representants de la pedrera lírica internacional i dedicat a la memòria de Roger Alier es va acomiadar la 37a edició del Festival Perelada. La soprano barcelonina Serena Sáenz i el tenor nord-americà Jonah Hoskins –reemplaçant Xabier Anduaga–, acompanyats des del piano per Maciej Pikulski, van deixar molt alt el pavelló de l’excel·lència artística que caracteritza aquesta imprescindible cita cultural.

El programa va ser tot generositat i talent, ja que cada peça representava un autèntic repte, començant per aquests 9 Do de pit d’«Ah! mes amis», de La fille du régiment de Donizetti amb la qual un aquí desconegut Jonah Hoskins, de només 27 anys, va obrir el programa. Amb aquesta prova de foc va imposar les seves cartes: veu brillant, de tenor de ‘forza’, amb gran control de ‘fiato’ i reguladors i un ascens al sobreagut fàcil i natural. Pur poder juvenil. A això suma una projecció vocal considerable.

Una carrera excepcional

Serena Sáenz, malgrat la seva joventut, ja és propietària d’una carrera excepcional, i el públic del Festival Perelada, davant el qual va debutar l’abril en la seva primera edició de Pasqua, va tornar a acollir-la amb delicadesa, primer com a Manon cantant a la joventut i després amb la seva valenta Lucia di Lammermoor, sumida en la bogeria, un contrast en què va mostrar els seus dots d’intèrpret completa pujant a l’agut sense problemes, demostrant flexibilitat, bellesa en el cant, seguretat i adequació dramàtica.

Notícies relacionades

Tres locals amb solera resisteixen a la façana de la Barceloneta

Cervantes abans del ‘Quixot’

Hoskins va tornar a impressionar amb el seu ‘Cessa di più resistere’ abans que tots dos revisessin duos de Donizetti i Verdi seguits d’escenes de ‘Don Pasquale’, ‘La Traviata’, ‘Rigoletto’ i ‘L’elisir d’amore’. Hoskins va obrir el capítol de sarsuela aportant una dicció hispana suficient a ‘Por el humo se sabe’ i a ‘De este apacible rincón de Madrid’, mentre que Serena Sáenz enlluernava amb ‘Me llaman la primorosa’ i amb l’entrada de Cecilia Valdés.

Les ovacions els van obligar a regalar tres propines acomiadant el certamen amb una mostra de desbordant talent.