Crítica d’'El fantástico caso del Golem': humor postimpressionista

La quarta pel·lícula de Burnin’ Percebes (Nando Martínez i Juan Fernández) és menys ‘low cost’ que les anteriors, ‘Searching for Meritxell’, ‘Ikea 2’ i ‘La reina de los lagartos’, tot i que la tercera ja tenia un xic més de producció. Té també un metratge més estàndard, ja que les altres amb prou feines arriben als 60 minuts. No obstant, una inversió econòmica més alta i el concurs d’intèrprets coneguts (Luis Tosar, Anna Castillo, Roberto Álamo i Bruna Cusí, aquesta ja present a ‘La reina de los lagartos’) no han fet variar gens ni mica l’estil dels Burnin’: el punt de partida d’‘El fantástico caso del Golem’ és que un jove cau des de la terrassa de la casa del seu amic, en plena festa etílica, i es desintegra per complet, cosa que no resulta estrany a ningú tret de l’amic en qüestió.

La pel·lícula barreja gèneres i juga amb altres referents, el principal dels quals és el mite hebreu de Gólem, la figura de fang que pren vida per protegir els jueus segons el folklore medieval, protagonista de diverses obres mestres del cine expressionista. Martínez i Fernández creen una trama lleugera a partir de la qual construeixen una cosa semblant a unes ‘set pieces’ d’humor absurd –la protagonitzada per Anna Castillo, per exemple– seguint un fil argumental de ‘thriller’ que desemboca en una estètica molt particular i un jocós estudi de l’estupidesa humana als marges del que es va anomenar posthumor.