Els guionistes espanyols davant l’‘streaming’ de sèries i pel·lícules: més treball, però dades opaques

Isabel Peña recorda que «va començar com una gran notícia: més treball i, a més, la possibilitat de crear i escriure històries diferents, més adultes, allunyades del que el ‘prime time’ marcava». Peña va escriure amb Sorogoyen la minisèrie ‘Antidisturbios’ per a Movistar Plus+. «Però aquest panorama s’ha enfosquit molt ràpidament», afegeix. «Cada vegada s’arrisquen menys a nivell creatiu i s’exigeixen els materials en menys temps, quan en aquesta professió el temps és vital per fer bé la feina. Per descomptat, hi ha excepcions».

Aitor Gabilondo és el responsable d’una de les sèries espanyoles de més èxit, ‘Patria’, segons la novel·la de Fernando Aramburu. Opina que «hi ha més volum de feina. Les condicions també han millorat perquè els sous han pujat. També el reconeixement pel nostre treball. Això no significa que tot sigui de color de rosa. Encara hi ha lluites pendents, com la del repartiment de drets.»

Cada vegada menys risc

Cap productora va voler finançar-li ‘Fe de etarras’ i Borja Cobeaga va acabar fent-la a Netflix. La seva primera impressió sobre les plataformes és bona: «Han donat moltíssima feina a tot l’audiovisual». Però no tot funciona: «És cert que el discurs inicial de totes les plataformes era més revolucionari. Anys després, s’estan convertint en un Telecinco o Antena 3 de pagament. Perquè on hi havia ‘House of cards’ o ‘The wire’, ara també hi ha ‘reality shows’ o sèries que s’assemblen molt als que es produïen a la tele generalista.

Convé aprofundir en el que ja s’ha conquerit. Per Cobeaga hi ha dos aspectes rellevants: «El primer és que això no ha sigut una bombolla; hi continua havent molt treball en guió i altres oficis del món audiovisual. En segon lloc, les plataformes han permès fer coses inimaginables en la producció espanyola. Quan no existien, era impensable que a mi m’encarreguessin fer una sèrie sobre com em vaig treure el carnet de conduir (‘No me gusta conducir’).Sé de molts casos de sèries que no haurien sigut possibles sense les plataformes».

Notícies relacionades

La fiscalia demana l’arxivament de la segona causa contra Shakira

Carlos Hipólito brilla a ‘Burro’

En una línia similar es posiciona Coral Cruz, que considera que «l’auge de la ficció a les plataformes ha augmentat notablement l’oferta de treball per als guionistes espanyols. Hi ha molt més treball; sobretot, de desenvolupament de noves propostes». La creadora de ‘Ser o no ser’ per a RTVE Play és conscient que «després d’uns anys de molta esperança sobre el canvi que van portar les plataformes, ara s’ha instaurat una mena de premissa de prudència màxima a l’hora d’apostar per certs projectes més arriscats en forma i contingut».

Més vies de finançament

«Jo vaig començar a escriure cine abans de l’arribada de les plataformes i espero continuar fent-ho si algun dia se’n van», explica Fernando Navarro. Per al guionista de ‘Verónica’, «els models de finançament i producció sempre muten. Abans hi havia una sola via de finançament, o dues o tres. Ara n’hi ha unes quantes més. Però no ens podem confiar. ¿Quant durarà? No penso gaire en això. Només penso a acabar el pròxim guió que m’han encarregat». Marta Libertad evoca la seva experiència personal: «Quan em vaig graduar a ESCAC en l’especialitat de guió, al ser de Barcelona, hi havia poques possibilitats per treballar com a guionista. L’auge de les plataformes va fer que hi hagués molt més treball per a molta més gent. Abans d’això, si tenies una pel·lícula d’autor passaves per TVE (i érem molts), mentre que si tenies una comèdia més comercial o alguna cosa de gènere, et dirigies a Telecinco o a Antena 3. Hi havia poques possibilitats perquè un projecte aconseguís el finançament que necessitava. Això va canviar amb les plataformes. D’altra banda, a excepció de Filmin, l’opacitat de les seves dades de visionament va dificultar bastant la gestió dels drets d’autor a la qual els guionistes i altres professionals tenen dret».