Anarcoma: futurista heroïna transsexual del còmic ‘underground’

L’exposició ‘Anarcoma, tu i jo’ presenta a la galeria Bombon Projects de Barcelona 37 pàgines originals del personatge creat per Nazario, que va veure la llum a la revista ‘Rampa’ el 1978. «Fins aleshores havia tractat l’homosexualitat des d’una òptica reivindicativa, de lluita contra l’educació religiosa, familiar i social que hi havia a Espanya –diu l’autor-. De sobte vaig pensar: ’Ja n’estic fart, el que vull és fer una història d’homosexuals que em diverteixi fer i que diverteixi qui la llegeixi, sigui homosexual o heterosexual’».

I va néixer Anarcoma, «d’’anarco’ i de ‘carcoma’, perquè corcaria el que hagués de corcar», assenyala Nazario. «Com tots, estava desitjant trobar un personatge que em permetés fer ‘continuarà’ –prossegueix-. Vaig pensar en un detectiu, que dona per a munts d’històries, però un home estava ja molt vist. I com a heroïnes ja hi havia Barbarella o Modesty Blaise. Se’m va acudir fer una detectiva transsexual, ideal per circular pel món homosexual que volia retratar».

Personatge futurista

Un personatge futurista, Anarcoma. No tant per la trama ‘noir’ amb ingredients de ciència-ficció i distopia en què es veu embolicat com pel seu empoderament trans i la seva alegria sexual. «L’Alejandro i jo formàvem una parella oberta –explica el dibuixant-. Al principi m’enfadava amb ell si me’l trobava a casa amb un altre paio. Quan vaig descobrir que a mi els dos claus que fotíem al dia em satisfeien però a ell li venia de gust fotre el tercer, em vaig dir: ’¿I per què li he de prohibir que foti un tercer clau si li ve de gust?’ A partir d’aquí vam passar als trios i altres pràctiques. Alguns en diuen promiscuïtat, paraula que a mi com a addicte al sexe em sembla una tonteria. Jo en dic parella oberta. Anarcoma és un reflex d’això».

Quant a l’activitat sexual. Quant a l’ambient: «Al principi retrato una Barcelona com portuària, que potser tenia una mica a veure amb Las Cuevas, un local de transformistes. També existien l’Elefante Blanco o el Nagasaki, que coneixia més aviat de referències perquè no he sigut mai de bars de maricons. Però Anarcoma és més dels 80, del Kike, el Dickens i l’EA3. Tot i que no hi surt cap lloc determinat, sí que la història transcorre en els carrerons dels voltants de la plaça Reial». A les aventures d’Anarcoma s’hi pot veure el mateix Nazario, Alejandro, Ocaña.

Una unitat de paracaigudistes va adoptar com a símbol Makoki, van explicar Gallardo i Mediavilla. Anarcoma era un personatge més complicat, però també va tenir impacte. «No sé si algun paracaigudista es tatuaria Anarcoma en un braç –diu Nazario-. Però penso que sí que hi va haver gent que la va adoptar com a heroïna. Sempre m’he emocionat quan m’ha vingut un homosexual d’Ourense o Valladolid, per posar un cas, i m’ha explicat l’estímul que li suposava veure aquelles polles i aquella llibertat mentre ell estava a l’armari reprimit. Estic molt content d’haver contribuït a l’alliberament de gent».

Acte de pirateria

Marc Almond, que freqüentava Barcelona, va dedicar a Anarcoma la cançó homònima, present a l’epé ‘Ruby red’ (1986). Nazario va arribar a dibuixar la tapa per a un disc del cantant anglès, però el treball va ser finalment rebutjat per la discogràfica. Almenys, la companyia li va pagar una part dels diners que havia acordat amb Almond.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

Més informal va ser Lou Reed, que va utilitzar per la cara la il·lustració de Nazario per a la portada del número de ‘Rock Comix’ dedicat a ell (1976) com a imatge de la coberta del directe ‘Take no prisoners’ (1978). «Va ser un acte de pirateria amb la prepotència dels nord-americans –sentencia l’artista-. Vaig sentir dir que al·legava que s’havia aprofitat de la meva imatge com jo m’havia aprofitat de la seva, la qual cosa és una ‘boutade’. Senzillament, va utilitzar el meu dibuix i va esborrar el meu nom». Entaular una batalla legal amb una discogràfica multinacional estava fora de l’abast de Nazario. Fins que l’àlbum en qüestió es va publicar en CD amb la mateixa caràtula. «Aquí sí que vam emprendre una denúncia. I gairebé em denuncien a mi. Fins i tot vaig haver d’aportar testimonis que m’havien vist fer el dibuix. Al final ens van oferir quatre milions de pessetes per callar. L’advocat va recomanar que agaféssim els diners i calléssim i això vam fer».

El 2019 va transcendir que l’Arxiu Lafuente de Santander havia comprat a autors la tira d’originals del còmic ‘underground’ barceloní dels 70, un patrimoni a què la Generalitat havia prestat nul·la atenció fins aleshores. «La primera institució que em va comprar obra va ser el Reina Sofia –recorda Nazario-. El ‘San Reprimonio el té a la col·lecció permanent i això és un luxe per a mi com a dibuixant de còmic. També em va comprar ‘Sábado sabadete’ i la portada del segon àlbum d’Anarcoma. Després el Museu d’Art Contemporani de Sevilla em va comprar les històries de ‘Purita’, i té en dipòsit totes les pàgines de ‘Turandot’. A Catalunya ningú s’hi havia interessat. Llavors el senyor Lafuente, gran col·leccionista, va fer una ràtzia i va adquirir pràcticament tot el còmic barceloní dels 70. Algú va posar el crit al cel i la Generalitat ens va comprar alguna obra que havia sobrat».