Un brillant Pablo Rus enlluerna amb Stravinsky

El cap de setmana l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) es va afegir a les activitats del Festival Emergents de l’Auditori, que concentra en quatre dies més d’una dotzena d’actuacions, incloent una marató de música de cambra de més de 12 hores. L’OBC va comptar amb dos joves solistes que es van alternar en els concerts de divendres i dissabte, el pianista del Kazakhstan Alim Beisembayev i la violista madrilenya Cristina Cordero, tots dos sota la batuta del també jove mestre valencià Pablo Rus Broseta, amo d’una meteòrica carrera internacional i que va debutar amb l’orquestra catalana el juliol del 2020. Saba nova per a un repertori poc prodigat.

En tot cas, era un clàssic del segle XX com Igor Stravinsky el convidat estrella de les dues vetllades, de qui es van programar ‘Le chant du rossignol’ (‘El cant del rossinyol’, 1917) –un poema simfònic que és una suite de la seva primera òpera, ‘El rossinyol’ (1914)– i una altra suite, la del famós ballet ‘L’oiseau de feu’ (‘L’ocell de foc’, 1909-1910; versió de 1919). Pablo Rus tenia entre mans una autèntica prova de foc a l’enfrontar-se a les dues obres, de format mastodòntic, supèrbies de colors i instrumentació, de mètrica inestable i arquitectura plena de filigranes, sortint airós d’aquesta crucial aventura al portar l’OBC per un camí de brillant correcció i equilibri.

Lirisme en la intimitat

I si dissabte Cristina Cordero s’anunciava com a solista de ‘Der Schwanendreher (‘El rostidor de cignes’, 1936) de Paul Hindemith, divendres era Alim Beisembayev qui es posava davant el piano per revisar la complexa ‘Rapsòdia sobre un tema de Paganini per a piano i orquestra, opus 43’ (1934), de Serguei Rakhmàninov, obra que té les dimensions d’un concert per a piano però que s’estructura en 24 variacions seguides. El jove pianista coneix molt bé l’obra, un joc de deformacions del tema original de Paganini, ja que li va permetre guanyar el Concurs de Leeds; el seu domini tècnic és evident, deixant espai també per al lirisme en els moments més íntims, trobant en l’OBC un adequat company de viatge

Notícies relacionades

La Granja Vendrell reneix aliena a les modes

Art, ignorància i protesta

Abans havia obert el programa l’estrena local d’una peça del compositor danès Hans Abrahamsen, ‘Nacht und Trompeten’ (‘Nit i trompetes’, 1981), dedicada al gran Hans Werner Henze; concebuda per a gran orquestra –inclou fins a quatre gongs, a més de piano–, polirítmica i per tant de molt difícil execució, en el seu discurs s’inclouen cites d’allò més variades i Rus novament va impressionar pel seu poder de concertació. El mestre es va moure sense problemes per un programa difícil i allunyat de tòpics, sempre eficaç i clar en el gest; aparentment va aconseguir a més una bona química amb el solista i el conjunt. Un molt bon fitxatge que, és d’esperar, pugui debutar en un concert de temporada.