Mushkaa, alguna cosa més que la germana de Bad Gyal: reggaeton per a elles i portentosa sensibilitat juvenil

Fa poc menys d’un any, qui escriu va arribar a una cançó interpretada per una artista desconeguda i descaradament jove anomenada Mushkaa. En aquell moment només en tenia un parell de temes publicats, tot i que amb aquestes dues peces amb uns quants milers de reproduccions ja en va tenir prou per despertar l’interès de sales, festivals, agents discogràfics i, és clar, públic. Així de bèstia sona, però així és: llavors ja va rebre les primeres ofertes tant per fer concerts –que els va fer– com per firmar algun contracte –cosa que no va fer–. Interès que va generar un bullici de reggaeton festaire i sensual amb altres dones com a protagonistes dels seus desitjos o els seus desamors («se ha ido la nena que me quitaba el frío / con la que nos disparó Cupido / me robó el corazón, y ahora es más suyo que mío»), una cosa no gaire freqüent en la música urbana. «Per sort, mai he hagut de lluitar, no soc una víctima de l’homofòbia. En la meva generació el que és homòfob és el tonto del grup. Jo, com a dona, canto a dones perquè m’agraden i, simplement, és una cosa supernatural, però crec que no es fa gaire», comenta Mushkaa, de 18 anys.

Al grapat de cançons prometedores de reggaeton i dance hall que tenia fins ara, hi va afegir a finals d’any una de nova que suposa un significatiu canvi de registre, la portentosa i delicada ‘Los 15 (pq stas triste)’ sobre la foscor a a la qual condemnen els dubtes adolescents. Un tema escrit amb 15 anys, explica la jove. «No em tanco a res, no segueixo una línia. Ara segurament trauré temes de reggaeton en els quals estaré fanfarronejant tota l’estona, però també soc una persona molt sensible», explica sobre la combinació. «Tinc una gran oportunitat, vull demostrar que sé fer-ho, són coses molt íntimes, temes meus, i sí que hi havia una mica de pànic a mostrar-me, però com que el ‘feedback’ va ser bo des de l’inici vaig estar bastant relaxada», afegeix.

Mushkaa, formada com a trompestista de petita i que aquest any ha començat a estudiar al Taller de Músics, fa sobretot reggaeton en català amb interrupcions del castellà i l’anglès, un argot i una barreja que, així com passa en ella, trasllada perfectament el que passa amb la llengua en alguns patis d’institut. Ella, per cert, és del Maresme, un dels focus de l’escena urbana catalana. «Amb els meus amics de cada tres frases diem una paraula en castellà... Tant de bo no ho féssim, perquè és fatal. Però és com parlem nosaltres», explica Mushkaa, de 18 anys, i amb un pedigrí que no l’encotilla gens ni mica. Exemple d’això últim i de l’anterior el trobem a ‘Bona vida’, col·laboració amb els grups Flashy Ice Cream i 31 FAM, en què la jove canta en la tornada: «I la CIA ara investiga aquest so imparable; la faig ‘mía’ quan em mira, però després busco l’altra; estic creixent ‘todavía’, vull fer els passos de l’Alba».

Notícies relacionades

Bizarrap triomfa al Festival Maleducats de Terrassa ple de color argentí

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Mushkaa és Irma Farelo, germana d’Alba Farelo, més coneguda com a Bad Gyal. I li passa una cosa semblant al que li va passar a Bad Gyal en els seus inicis, que el rum-rum deia que era la filla de l’actor Eduard Farelo. Doncs així, una vegada completat l’arbre genealògic, diu: «Anem per camins una mica diferents, però sí que és veritat que he tingut la sort de tenir un referent tan a prop de mi. He crescut amb ella, una persona molt treballadora, ha pencat sempre molt pel que li agrada i per això el vers. No vull fer el mateix que ha fet ella, perquè cadascuna té el seu segell, però sí que és un exemple de treballar».

Mushkaa, que aquest divendres actua a la sala Sidecar de Barcelona, explica que va tirar cap a la música urbana perquè és el que més consumeix (assenyala Yung Beef i Albany, per exemple), tot i que també està influïda per l’indie, una cosa que s’aprecia en el seu últim tema, per exemple. Amb tan sols sis cançons, la jove artista exemplifica el que són els seus concerts de moment: «Els meus bolos són com quan vas a una presentació d’un llibre i no te l’has llegit». Ho diu perquè mostra material no publicat i que llançarà en format EP d’aquí no gaire.