ESTRENA

‘Babylon’: quan Hollywood era una orgia salvatge de sexe, drogues i xafarderies

‘Babylon’, el film de Damien Chazelle sobre el Hollywood de finals dels anys 20 o principis de la dècada següent, es fa ressò de les orgies i els escàndols documentats per Kenneth Anger a ‘Hollywood Babilonia’.

‘Babylon’: quan Hollywood era una orgia salvatge de sexe, drogues i xafarderies

EPC

3
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Virginia Rappe era, en els gloriosos i babilònics temps del Hollywood silent, una model reclutada com a actriu per a la companyia de Mack Sennett. Definida per Kenneth Anger com una bellesa amb cabells color ala de corb, va firmar un lucratiu contracte amb la Fox. El còmic Roscoe ‘Fatty’ Arbuckle, mentor de Buster Keaton i llavors l’actor més ben pagat de Hollywood, es va encapritxar d’ella. El 5 de setembre de 1921, per subscriure el generós contracte que acabava de firmar amb Paramount, Arbuckle va muntar una sonada festa en un hotel de San Francisco. Va llogar tres suites, va trucar al seu proveïdor habitual de licors i al cap de poca estona més de 50 persones pul·lulaven pel lloc bevent ‘orange blossom’, demolidor coctel de taronja, vermut i ‘dry gin’ preparat amb doble ració de ginebra.

La festa va sortir de mare, Arbuckle es va emportar Rappe a un dels dormitoris i al cap de poca estona es va sentir com la noia cridava de dolor. La van portar a un hospital, on va entrar en coma i va morir quatre dies després. La investigació va arribar a la conclusió que Rappe havia sigut forçada amb una ampolla, cosa que li va provocar una ruptura de la bufeta i una posterior peritonitis. Arbuckle va ser desterrat de Hollywood i només Keaton va intentar donar-li algun paper a les seves pel·lícules. Després seria absolt dels càrrecs. No tot a Hollywood va començar amb Harvey Weinstein i el #Me Too.

Festes salvatges i sadomasoquisme

 James Ivory va realitzar una versió lliure d’aquest succés a ‘Fiesta salvaje’ (1975), en què James Coco va encarnar un transsumpte d’Arbuckle que organitza una orgia a casa seva i acaba amb una actriu morta a causa d’un tret. Hollywood era llavors la Meca del cine, però també la nova Babilònia. Els dos volums de ‘Hollywood Babilonia’, la bíblia negra del cine nord-americà que el director experimental Kenneth Anger va publicar el 1975 i el 1984, documenten una multitud de secrets inconfessables i d’escàndols –assassinats, xantatges, violacions, abusos a menors, feminicidis, festes salvatges, sadomasoquisme, drogues, alcoholisme, homosexualitat reprimida, travestisme, premsa groga i canalla, relacions de poder lèsbic– fins a convertir-se en alguna cosa així com un tiberi de la xafarderia. 

 Tots els pecats eren permesos a les mansions i estudis de Hollywood, on bona part de les estrelles –Anger no deixa canya dreta, de Charles Chaplin a Mae West, de Marlene Dietrich a Johnny Weissmuller– i les que aspiraven a ser-ho es movien sobre dos eixos, els diners i el sexe. Fins i tot els germans Taviani, quan van realitzar la seva pel·lícula sobre la gestació el 1916 d’‘Intolerancia’, de David W. Griffith, van decidir posar-hi com a títol ‘Good morning, Babilonia.’ També les furibundes novel·les de James Ellroy ambientades als anys 50 retraten les misèries de l’època: en l’última, ‘Pánico’, James Dean, Elizabeth Taylor i Nicholas Ray no surten precisament gaire ben parats.

Muntanyes de cocaïna i rius d’alcohol

Notícies relacionades

 Damien Chazelle es deu haver amarat de les anècdotes, rumors i certeses del llibre d’Anger, així com de casos similars al de Rappe i Arbuckle, per confeccionar ‘Babylon’. De fet, la primera mitja hora de la pel·lícula, abans que aparegui en lletres gegants el títol del film, és la crònica d’una d’aquestes festes salvatges que, en aquest cas, inclou sexe a totes les habitacions, muntanyes de cocaïna, heroïna i altres estupefaents, rius d’alcohol, danses libidinoses a ritme de jazz, cambreres que lliguen amb astres de la pantalla i la irrupció final d’un elefant que no té res a veure amb el que apareixia en una festa hollywoodiana menys salvatge però igual de patètica, representada per Blake Edwards i Peter Sellers a ‘La festa’.

De fet, la babilònica ‘party’ del film de Chazelle acaba malament a causa dels excessos d’un inflat membre de la indústria de l’espectacle amb la noia a qui droga fins a provocar-li una aturada cardíaca. Fastos tristos i llegendaris que ‘Babylon’ mostra, sobretot en aquesta primera mitja hora, com a part d’un sistema de funcionament perpetuat, de maneres diferents, fins no fa gaire temps.

Temes:

Cine