Mitsuko Uchida i Mozart, una combinació perfecta al Palau

Amb la gran Mitsuko Uchida al piano al capdavant de la Mahler Chamber Orchestra, el cicle Palau 100 del Palau de la Música Catalana va reprendre la seva activitat després de les vacances de Nadal. L’auditori modernista es va omplir fins a la bandera gràcies a aquesta explosiva combinació d’intèrprets amb tota una autoritat del teclat comandant un dels millors conjunts orquestrals del moment (amb trompetes d’època) al qual es van unir no un, sinó dos concerts per a piano de Mozart al costat d’una joia de Schoenberg, la seva primerenca ‘Simfonia de cambra Núm. 1 en mi major, Op. 9.’ Escrita el 1906, la trencadora obra encara beu (a la seva manera) de l’expressivitat del postromanticisme i falten anys perquè el compositor doni a conèixer la seva revolució dodecafònica.

Guiada pel concertino alemany d’origen brasiler Jose Maria Blumenschein i amb la lliçó ben apresa –aquesta parada a Barcelona està inserida en una gira que inclou una dotzena de ciutats–, la Mahler Chamber va oferir una lectura brillant plena de clarobscurs i en la qual la magistral combinació tímbrica va crear moments d’inusitada bellesa. Tota una experiència.

Però el principal atractiu del programa, sens dubte, era el contrast que prometien els dos concerts per a piano de Mozart, el ‘Núm. 5 en re major, K. 175’ –en realitat, el primer que va escriure per a un instrument que llavors començava a desenvolupar-se, el 1773 i amb 17 anys (els anteriors eren sonates d’altres compositors reelaborades)– i el ‘Núm. 25 en do major, K. 503’ –concebut el 1786, amb 30 anys i una llarga experiència a la seva esquena–.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

En el ‘Concert per a piano núm. 5’, el diàleg entre solista i conjunt va ser senzillament perfecte, lluny d’una recerca de virtuosisme vacu, que és el que l’obra ostenta en la seva estructura. L’‘Andante ma un poco adagio’, amb unes trompes i oboès prodigiosos, va resultar de somni. Per contra, al ‘Concert per a piano núm. 25’ Mitsuko Uchida va poder lluir la seva digitació sorprenent i la seva llegendària maduresa tècnica i interpretativa, imposant una cadència senzillament espectacular amb claredat absoluta en totes les veus. Les ovacions van obligar la intèrpret japonesa a regalar un altre Mozart de propina.

Una vetllada per recordar.