Hollywood redimeix els Globus d’Or, que coronen Spielberg i McDonagh

Els Globus d’Or poden donar-se per redimits. Aquest dimarts a la nit, en la cerimònia de la 80a edició que marcava el retorn a la televisió dels premis de la problemàtica Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood després d’un any desterrada per les seves controvèrsies ètiques, financeres i de falta de diversitat, els guardons i la gala han recuperat el seu sentit.

Entre festa, rius de xampany i glamur al Beverly Hilton de Los Angeles, i malgrat algunes absències, incloent-hi la d’una vintena de nominats i entre ells alguns guanyadors, una autèntica pluja d’estrelles ha celebrat el cine i la televisió. I la llista de triomfadors ha estat dominada en categoria de drama per ‘Los Fabelman’ de Steven Spielberg, també premiat com a director, i en comèdia o musical per ‘Almas en pena de Inisherin’, que li ha valgut el premi de guió a Martin McDonagh i el d’interpretació a Colin Farrell.

En televisió, els grans guanyadors han sigut ‘The white lotus’, ‘Colegio Abbott’ i ‘La casa del dragón’, que en una de les sorpreses relatives de la vetllada s’han imposat a ‘Severance’.

La nit en què ‘Argentina, 1985’ s’ha emportat el premi com a pel·lícula de parla no anglesa, també ha guanyat estatueta Guillermo del Toro, que amb el premi pel seu ‘Pinocho’ a les mans ha fet broma sobre l’alcohol («alguns estem borratxos, què podia ser millor») i, seriosament, ha reivindicat que «l’animació és cine, no és un gènere per a nens».

També hi ha hagut guardons per a Cate Blanchett per la seva interpretació a ‘Tár’ i per a Michelle Yeoh per ‘Todo a la vez en todas partes’ i per a Austin Butler, l’‘Elvis’ sota la batuta de Baz Luhrman.

A la recerca d’audiència

A falta de conèixer les audiències de la retransmissió, que fa temps que està en declivi per a totes les cerimònies de premis i poden ser encara pitjors per a aquests Globus a l’entregar-se en un dimarts, els premis de l’HFPA poden donar per complert el seu objectiu d’haver-se recol·locat aquest any com una de les cites obligades de Hollywood en la seva temporada de premis, potser fins i tot tornar a col·locar-se la inadequada etiqueta d’«avantsala dels Oscars».

Ningú ha oblidat els problemes i corrupteles del grup de periodistes internacionals que sempre s’havien conegut però van ser exposades amb contundència el 2021 pel ‘Los Angeles Times’, cosa que va provocar el boicot de Hollywood i el desterrament de televisió. Però després de reformes en el seu funcionament i en la seva composició (amb sis nous membres negres i obrint les votacions a més d’un centenar de no membres que sumen diversitat de gènere i racial), i amb un Hollywood ansiós per la publicitat i per mirar de portar més gent a les sales de cine (una cosa, està provat, que ajuden a fer els Globus amb les seves eleccions), clarament s’ha aixecat el càstig.

«Soc aquí perquè soc negre»

No és que s’hagi mirat cap a una altra banda pel que fa la problemàtica història. De fet, Jerrod Carmichael, el còmic a qui se li va encomanar la presentació de la gala (i primer negre amb aquesta funció en 80 edicions), l’ha obert amb un dels seus típics monòlegs, construïts més amb observació filosòfica de la vida que amb acudits. I la seva primera frase no ha deixat dubtes del que volia transmetre. «Soc aquí perquè soc negre», ha deixat anar, i poc després ha afegit: «No diré que eren una organització racista, però no van tenir un sol membre negre fins que va morir George Floyd», el 2020.

Carmichael ha explicat també una anècdota dels intents de la presidenta de l’HFPA de reunir-se amb ell per «educar-lo» sobre els canvis que ha realitzat l’organització, trobada a la qual es va resistir, convençut que era «inacomiadable». I ha parlat en el seu monòleg del dilema moral d’acceptar conduir la gala, però ha aprofitat per recordar que al final als Globus, com a Hollywood i en tants altres llocs, hi mana una cosa diferent. «Tots vivim sota la mentalitat d’agafar els diners», ha dit. A ell el van convèncer mig milió de dòlars.

Acudits i emocions

Malgrat aquest núvol que encara plana sobre els Globus, s’ha sentit com si es dissipés per bona part de les més de tres hores de cerimònia. Després d’aquest monòleg inicial, Carmichael ha optat en altres aparicions per la via d’acudits provocadors i dubtós gust, com quan ha parlat del Beverly Hilton com «l’hotel que va matar Whitney Houston» o quan ha dit que en una pausa publicitària havien donat a Will Smith el premi Rock Hudson a la masculinitat (com el mateix Carmichael, Hudson era gai però ho va portar en secret, i va morir de sida).

Hi ha hagut, a més, nombrosos discursos divertits i emocionants, d’aquests que fan suportables les gales i assenten estrelles en la temporada de premis. I aquests Globus els han protagonitzat guanyadors com Yeoh, que ha reivindicat la seva figura com a immigrant i dona de 60 anys i ha exposat la discriminació que va enfrontar a Hollywood («va ser un somni fins que vaig arribar»).

També emocionant ha sigut el discurs del seu company a ‘Todo a la vez en todas partes’ Ke Huy Quan, premiat com a actor de repartiment i que ha donat les gràcies a Spielberg per donar-li la seva primera oportunitat a ‘Indiana Jones i el temple maleït’ i als directors Daniel Scheinert i Daniel Kwan per oferir-li 30 anys després «oportunitat d’intentar-ho de nou». I gloriosa ha estat Jennifer Coolidge, premiada pel seu treball de repartiment a ‘The white lotus’, al seu divertit retrat de la perseverança i en el seu agraïment al creador Mike White, que ha portat fins a les llàgrimes.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Els esforços dels Globus per refer-se i obrir la seva votació a més variats membres han bategat també en altres premis i en el divers palmarès, en què apareix també Angela Bassett pel seu treball de repartiment a ‘Black Panther. Wakanda forever’. Es palpava en els premis honorífics a Eddie Murphy i al creador televisiu Ryan Murphy, un home homosexual que ha contribuït enormement a donar visibilitat a la comunitat LGTBQ en treballs com ‘Pose’ i ha inclòs en el seu discurs missatges de suport als joves (i després ha vist reconegut Evan Peters, protagonista del seu últim treball: ‘Monstruo: la historia de Jeffrey Dahmer’).

Potser una de les sorpreses més grans de la nit, i reflex de possibles nous corrents als Globus, ha estat en el premi a millor cançó, en què ‘Naatu Naatu’, de la superproducció índia ‘RRR’, s’ha imposat a temes de Lady Gaga, Rihanna i Taylor Swift.