Picasso, protagonista de les millors exposicions que veurem el 2023

‘Miró-Picasso’ serà una de les estrelles de l’Any Picasso, que coincideix amb els 40 de mort del barceloní. L’exposició, des del 19 d’octubre, es desplegarà simultàniament a la Fundació Miró i al Museu Picasso i explorarà amb una mirada inèdita l’amistat entre els dos artistes, les seves coincidències i diferències, el llegat que van deixar a la ciutat de Barcelona (com els seus respectius museus) i com es van influir l’un a l’altre. 

Per celebrar l’any de l’artista malagueny també s’esperen, al Museu Reina Sofia de Madrid, al novembre, ‘Picasso 1906. La gran transformació’; la mostra d’escultures ‘Picasso. Matèria i cos’, al maig al Picasso de Màlaga i després al Guggenheim de Bilbao; i ‘La voluntat de Picasso’, al Museu del Disseny, al juny, sobre les ceràmiques que el van inspirar. A Nova York, el Museu de Brooklyn mostrarà al juny una mirada controvertida: ‘Picasso i el feminisme’.  

Miró tindrà també protagonisme al Guggenheim amb ‘La realitat absoluta. París, 1920-1945’ (febrer).

Mentre ara a Barcelona encara es pot veure la gran exposició sobre còmic i la de mòmies de l’Antic Egipte, CaixaForum portarà a la tardor ‘Top secret, en què James Bond estarà amb Mata Hari i Edward Snowden amb l’actriu Carrie Mathison, de la sèrie ‘Homeland’. Un recorregut per les relacions entre el cine i l’espionatge, entre personatges de ficció i espies reals, amb ‘gadgets’, attrezzo de pel·lícules i tecnologia dels espies de veritat.  

El centre ubicat a l’antiga fàbrica Casaramona també ha programat (15 de febrer) un insòlit viatge pel retrat del segle XIX a Espanya, símbol de poder i fenomen social alhora, una època en què els canvis socials van propiciar que la classe burgesa pogués accedir a retratar-se. Amb grans obres del Museu del Prado de Goya, Vicente López, Madrazo, Sorolla i Ignacio Zuloaga. 

Programades per al 2022 però posposades, aquest 2023 el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acollirà dues mostres centrades en noves adquisicions. Una, gràcies a la generosa donació de la família del pintor Hermen Anglada Camarasa (1871-1959), que, junt amb Marià Fortuny, va ser l’artista català més internacional els anys previs i posteriors a la Primera Guerra Mundial (2 de febrer). 

L’altra (23 febrer) mostrarà les últimes incorporacions d’art gòtic: les taules de la ‘Professió de sant Pere Màrtir’ i de la ‘Decapitació dels familiars de sant Hipòlit’, que van pertànyer en origen a la catedral de Barcelona i van ser realitzades al taller d’un dels grans pintors de l’època, Lluís Borrassà (1360 -1424), de qui l’exposició abordarà la seva obra i la seva figura a la pintura de la baixa Edat Mitjana. 

El 15 de febrer el Kbr de la Fundació Mapfre obrirà la primera retrospectiva a Espanya de la inclassificable i innovadora fotògrafa alemanya Ilse Bing (1899-1998), influïda per la Bauhaus. Aplegarà 190 fotos i material documental, des dels seus inicis al seu Frankfurt natal fins al seu exili als EUA, passant per París, on va treballar per a importants revistes i el camp d’internament al Pirineu, on va estar amb el seu marit jueu, el pianista Konrad Wolff. Al juny arribarà una doble exposició: una, amb 200 fotos de la italiana Tina Modotti (1896 - 1942), que va ajudar la República durant la Guerra Civil espanyola, coordinant un hospital a Madrid, exercint d’infermera i traient del país els nens de la guerra. La seva carrera va estar marcada pel seu afany de despertar consciències i la denúncia de les injustícies i la defensa dels desposseïts. L’altra mostra reivindicarà el poc conegut Jules Ainaud i descobrirà la Catalunya que va fotografiar durant tot un any entre 1871 i 1872.

El centenari del pintor valencià ja ha començat el desembre passat. A Barcelona, amb la mostra de miniatures a l’oli ‘Caçant impressions’, amb què s’ha estrenat el nou espai del Palau Martorell; i a Madrid, amb una selecció dels seus retrats al Museu del Prado, i ‘Orígens’, al Museu Sorolla, exposició que al març viatjarà al Museu de Belles Arts de València.  

Entre les temporals que desplegarà el Macba, ‘Nancy Holt. Inside Outside’ (29 de juny), la presentació més ambiciosa de la polifacètica artista de l’escena novaiorquesa, figura clau dels moviments del Land Art i el conceptual. La mostra reivindicarà el treball de Holt (1938-2014), molt menys conegut que el dels seus col·legues masculins, que inclou cine, vídeo, fotografia, poesia, escultura, àudio i dibuixos realitzats entre 1966 i 1992. També instal·lacions de gran mida, com l’espectacular escultura lúdica ‘Ventilation System’, que ocuparà diverses plantes. El nou Macba que dirigeix Elvira Dyangani Ose acaba, a més, d’estrenar la nova presentació de la col·lecció permanent, ‘Intenció poètica’, que forma un nou relat gràcies al diàleg d’obres adquirides en els últims anys amb peces dels fons del museu.

Quan el CCCB tanqui al maig la imperdible ‘Constel·lació gràfica’, que reivindica nou autores de còmic d’avantguarda, la rellevarà l’estrella de la nova temporada, una exposició que disseccionarà la figura del marquès de Sade, polèmic, revolucionari i alliberador per a uns, i perniciós, corruptor i capaç de provocar commoció i horror, per a d’altres. Un autor de filosofia transgressora que va patir tortura, censura i 27 anys de presó. Caldrà esperar a l’octubre per a ‘Intel·ligència artificial’, que abordarà les potencialitats inquietants i, alhora alliberadores, de la tecnologia i es preguntarà on acaba l’ésser humà i on comença la IA.  

Les conseqüències de la dictadura argentina, maig del 68, la lluita contra l’apartheid a Sud-àfrica i el Black Lives Matter als EUA, i el seu exili a la Barcelona dels anys 70 fugint de la dictadura militar del seu país han sigut captats per l’objectiu del fotògraf argentí Marcelo Brodsky. Del 2 de febrer al maig, Foto Colectania recorrerà totes les seves sèries més conegudes.

Al maig, La Virreina inaugurarà ‘Permanent red’, que investigarà en la repercussió ideològica de l’obra del polifacètic britànic John Berger (1926 - 2017), que es va prodigar en la poesia, la dramatúrgia, la novel·la, l’assaig i el guió de cine i televisió. I al juny, ‘Miralda. Moda i fotografia (1962-1978)’ incidirà amb nombrós material inèdit en la faceta de l’artista com a fotògraf en el món de la moda dels 60 i 70. Les dues mostres, comissariades pel director del centre, Valentín Roma. 

El 31 de març aterrarà a la Pedrera Jaume Plensa amb ‘Poesia del silenci’, on l’escultor barceloní més internacional se centrarà en la seva relació amb el llenguatge poètic i la literatura. Al setembre, el centre modernista acollirà un recorregut per la carrera de més de 70 anys del reconegut pintor i escultor Antonio López.