‘El sostre groc’: un modèlic documental sobre els abusos a l’Aula del Teatre de Lleida

Sovint s’utilitza el terme «necessari» amb massa laxitud fins al punt que ha acabat perdent el seu veritable significat i sentit. Però, ¿i si ens trobem davant una obra que realment ho és, que sí que és necessària? És el que passa precisament amb ‘El sostre groc’, el documental d’Isabel Coixet que dona veu a les dones que van ser víctimes d’abús quan eren nenes o adolescents a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida.

En aquest cas sí que ens trobem davant un treball important i necessari per diverses raons. En primer lloc, perquè a Espanya hem parlat molt de Me Too però molt poques obres s’han centrat realment en això, de manera que aquest documental es converteix en la primera manifestació més rotunda al respecte, la que posa el focus en l’abusador i s’encarrega de destapar la hipocresia de la societat.

Notícies relacionades

De cap fàbrica de vinils a Espanya a tres

La generació de l’‘streaming’ ressuscita els discos de vinil

En segon lloc, per la manera tan respectuosa amb què la directora tracta la directora les protagonistes, aquestes dones que van tenir la valentia de denunciar i que ara es posen al davant de la càmera per explicar el calvari pel qual van haver de passar quan encara eren nenes. I, finalment, perquè el material és tan delicat com incendiari i en cap moment hi ha lloc per al morbo o el sensacionalisme, sinó que ens trobem davant un espai de sororitat real entre dones que han aconseguit tirar endavant gràcies a una xarxa de suport mútua.

‘El sostre groc’ estremeix per dins, però també està ple de força i d’esperança. És un documental de denúncia, però també un espai de reflexió fonamental per conèixer els perversos mecanismes sobre els quals s’assenta la societat heteropatriarcal.