¿Va ser Robert Downey Sr. culpable de l’addicció del seu fill?

‘Sr’ va exercir una gran influència artística sobre ‘Jr’, que literalment va passar els seus anys d’infància entre rodatges i passava les nits en un catre enganxat a una taula d’edició. Tanmateix, el vincle entre tots dos es basava també en afinitats més problemàtiques. «Jo era un addicte, sobretot a la cocaïna i la marihuana», confessa el pare a la càmera al recordar els seus anys com a director, dècades abans que la seva criatura passés diversos intervals a la presó com a conseqüència de l’abús de l’alcohol i les estupefaents. ¿Va ser l’addicció transmesa de pare a fill?, planteja la pel·lícula sense articular la pregunta de forma explícita. En el passat, tots dos han declarat públicament que ‘Jr’ va començar a prendre drogues als 8 anys, perquè ‘Sr’ les compartia amb ell. «En aquella època pensàvem que seria hipòcrita deixar els nostres fills al marge de la marihuana i totes les altres coses», recorda aquest en un moment del documental; en un altre, vam descobrir que, durant la seva infantesa, el protagonista d’‘Iron Man’ va participar en un viatge per carretera durant el qual va estar «a càrrec de la pipa d’haixix». 

Quan va morir, és cert, feia anys que Downey Sr. estava allunyat de la indústria del cine. Tanmateix, fa una mica més de cinc dècades va exercir d’estendard de la contracultura gràcies a pel·lícules tossudament ‘underground’ com ‘Chafed Elbows’ (1966), ‘No More Excuses’ (1968) i la que va ser el seu èxit més gran, ‘Putney Swope’ (1969), sàtira salvatge sobre la indústria publicitària, la raça a Hollywood i la corrupció corporativa que va reflectir el turbulent ‘zetigeist’ i va ser eficaçment acollida com un tall de màniga a l’‘establishment’. Les seves pel·lícules posteriors, tanmateix, no van contribuir a consolidar la seva reputació. Entre aquestes destaca ‘Pound’, en la qual els actors humans interpreten gossos que esperen ser sacrificats, sobretot perquè suposa la primera actuació del futur Tony Stark, amb només 5 anys.  

‘Robert Downey Sr’ ha sigut dirigida per Chris Smith, que fa anys que explora la cultura pop a través de documentals com ‘Jim i Andy’ (2017), ‘Fyre’ (2018) i la sèrie ‘Tiger King’, en la qual va exercir com a productor; en qualsevol cas inclou segments dirigits pel seu protagonista titular, que pel que sembla no va poder resistir la temptació de tornar a situar-se, per primera vegada en 15 anys, al costat de la càmera on se sent més còmode. Així mateix, va ser filmada exclusivament en blanc i negre a fi d’evocar l’aspecte ‘low cost’ dels primers treballs de ‘Sr’, amb els quals també comparteix un particular sentit de l’humor. 

Notícies relacionades

Robert Downey Jr. és l'actor més ben pagat

Heroica 'rehab'

Al llarg del seu metratge, les converses entre pare i fill s’alternen amb passejos del pare per escenaris de la seva joventut i xerrades del fill amb el seu psicòleg, moments familiars en què arribem a conèixer tots els membres del clan Downey, imatges d’arxiu no només de les pel·lícules que el vell va dirigir sinó també del seu breu treball interpretatiu a ‘Boogie Nights’ (1997), de Paul Thomas Anderson, i entrevistes amb amics entre els quals també hi ha Anderson. «No és un misteri que Paul Thomas Anderson és, probablement, el fill que el meu pare desitjaria haver tingut», comenta Downey Jr. mirant a càmera, i bromejant només a mitges. 

En conjunt, les escenes que la icona de Marvel protagonitza aquí exhibeixen un catàleg d’emocions més ampli que qualsevol dels personatges que ha encarnat al llarg de la seva carrera. I en aquest repertori no hi ha rastre de ressentiment malgrat que seria comprensible que n’hi hagués, tot el contrari. «Em vas animar que em mantingués connectat amb el món, i que no em rendís», li recorda al seu progenitor, visiblement commogut per aquesta gratitud. Al veure’ls, resulta impossible no compartir aquest sentiment, especialment sabent que, uns mesos més tard, pare i fill es diran el seu últim adeu.