‘Barbarian’: una festa del terror que et deixarà amb la boca oberta

Igual com passa amb les comèdies, sovint se li retreu al cine de terror la seva volença per la repetició de fórmules, l’explotació de recursos i de patrons utilitzats moltes vegades. Afortunadament, cada any trobem algunes peces que escapen als estereotips i que adquireixen una dimensió independent, ja sigui per la seva originalitat, pels riscos que prenen o per la seva capacitat per crear una nova dimensió dins del gènere. Fins i tot per la seva perícia a l’hora de reformular arquetips per crear una cosa nova. En aquest sentit, 2022 ha sigut un bon any dins del gènere en el seu vessant més autoral, i títols com ‘Nop’, de Jordan Peele, ‘Black phone’, de Scott Derrickson, ‘Men’, d’Alex Garland, i ‘X’, de Tu West, ho demostren. Però també n’hi ha altres, com ‘Barbarian’, que ocupenr un espai fonamental que no té tant a veure amb les ínfules artístiques, metacinematogràfiques o al·legòriques, sinó amb el mer gaudi a l’hora d’utilitzar les eines cinematogràfiques tradicionals per crear una peça diferent. 

És una de les característiques que sorprenen de ‘Barbarian’, el fet que la pel·lícula vagi transformant-se en cadascuna de les seccions que la componen fins al punt que mai saps què passarà a continuació. Així, les expectatives es veuen alterades en cada moment perquè generen un cúmul de sorpreses que trenquen qualsevol indici de monotonia en la narració i la converteixen en una autèntica festa de girs inesperats en les quals no falta l’humor més negre i subversiu. 

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Així, el que comença com una nit incòmoda entre un home (Bill Skarsgård) i una dona (Georgina Campbell) que coincideixen en un apartament llogat a través d’Airbnb anirà passant per diferents etapes a partir del descobriment d’un soterrani i una entrada subterrània que els condueix a un espai d’horror que sembla haver-se quedat congelat en el temps. 

El director Zach Cregger és capaç de crear imatges icòniques amb elements mínims, com una porta i una escala, i també sap trencar constantment la nostra capacitat d’anticipació i jugar amb els nivells de tensió i mal rotllo. ‘Barbarian’ se situa també com una interessant mostra de terror post Me Too a l’hora de parlar de les relacions entre homes i dones tant en el passat com en el present, i de com l’ombra del depredador misogin continua fent molta por.