Música de cine

Un fèmur humà i quatre llengües inventades: així es va fer la banda sonora d’‘Els anells del poder’

Un fèmur humà i quatre llengües inventades: així es va fer la banda sonora d’‘Els anells del poder’

Prime Video

4
Es llegeix en minuts
Carol Álvarez
Carol Álvarez

Subdirectora d'El Periódico de Catalunya

ver +

La sèrie d’‘El senyor dels anells: els anells del poder’ ha emès ja tots els capítols de la seva primera temporada i, més enllà del visionament a Prime Video (i revisionament per part dels fans), el desenllaç ha deixat espai perquè altres aspectes de la producció passin a primer pla, com la música.

Tot i que el títol principal de la sèrie, el que inicia cada capítol i s’ha convertit en el tema més conegut, és del mític compositor Howard Shore, que ja va compondre la banda sonora de la trilogia de pel·lícules de Peter Jackson vint anys enrere, l’aposta d’Amazon per la sèrie va portar a garantir el prestigi musical de tot el metratge al deixar-lo en mans del compositor Bear McCreary, conegut per les bandes sonores de ‘Battlestar Galactica’, ‘Black Sails’, ‘Outlander’ i ‘The Walking Dead’, entre altres.

L’estratègia comercial de la seva promoció ha sigut pionera: cada capítol inclou un àlbum que recull els temes relacionats amb les trames que es desenvolupen durant aquella hora de metratge, i que es posava a disposició dels fans. Només al final de la temporada es va donar a conèixer la banda sonora ‘noble’ de la sèrie, un resum dels vuit episodis, però queda a disposició dels aficionats a Tolkien o a la música l’opció d’escoltar les vuit hores de temes relacionats amb ‘Els anells del poder’.

Ha sigut el mateix McCreary qui ha volgut relatar els detalls de la composició d’aquesta banda sonora, des del seu encàrrec fins a la seva difusió mundial, i ho ha fet a través de diverses entrades en la seva pàgina web, que promet continuar alimentant amb més anècdotes i curiositats del procés d’elaboració de la sèrie.

Aquestes són les cinc anècdotes més curioses de la producció musical que explica el compositor:

El secretisme

Després de rebre l’encàrrec, ateses les circumstàncies de confidencialitat i el secretisme que va marcar l’estratègia comercial de la sèrie, el compositor no va poder comentar ni en la seva família ni en les seves amistats en què estava treballant, només la seva dona, la Raya, n’estava al corrent. «Fins i tot en la seguretat de casa meva no m’atrevia a dir en veu alta les paraules ‘El senyor dels anells’, per temor que la meva petita filla, la Sonatine, les repetís a l’escola. La meva dona i jo parlàvem en clau durant el sopar», explica.

Després d’uns primers contactes a finals del 2020, el vistiplau a la seva incorporació al projecte es va produir l’estiu del 2021. Ell va continuar establert a Los Angeles mentre tot l’equip ja treballava en el rodatge a Nova Zelanda.

Disset temes musicals

Una sèrie de televisió consta d’un màxim de set temes musicals, dels quals dos tenen més profunditat. ‘Els anells del poder’ en té 17. «Mentre llegia els guions i discutia l’estructura del programa amb els ‘showrunners’, vaig establir una llista dels temes més vitals que vaig considerar necessaris, i això incloïa temes específics de personatges per a la Galadriel, l’Elrond, el Sauron, la Nori, l’Estrany, Durin IV, la Bronwyn i l’Arondir, el Halbrand, l’Elendil i l’Isildur, l’Adar i els orcs i els Místics», però a més va compondre temes relacionats amb llocs: Valinor, Khazad-Dum, Númenor i el poble Harfoots tenen el seu propi tema. «També els anells de poder», afegeix.

¿Un fèmur humà?

McCreary també va separar els temes de les diferents cultures que apareixen en la sèrie a partir de diferents instruments. Les composicions vinculades al poble de Númenor s’inspiren en les zones més orientals d’Europa i Àsia Menor, amb instruments com el ‘duduk’, un instrument de vent d’Armènia o el ‘yayli tambur’, un instrument de corda tradicional turc, mentre que els temes de les escenes dels pelosos s’acompanyen d’instruments celtes, com ara gaites irlandeses i escoceses.

La música pensada per als orcs procedeix d’ossos d’animals, banyes i, fins i tot, un fèmur humà, mentre que la de l’Estrany es relaciona amb la música del ‘gamelan’ balinès.

I va arribar la gravació

«Per a cada episodi vam gravar quatre dies d’orquestra simfònica a Londres, als icònics AIR Studios de sir George Martin o als llegendaris Abbey Road Studios», explica McCreary, «també de tres a quatre dies de cor i cor de nens al Synchron Stage a Viena, Àustria, i diversos instrumentistes solistes a Los Angeles, Nova York, Noruega i Suècia, un procés que va durar uns set dies».

Les restriccions de la covid passaven factura. L’orquestra no podia interpretar alhora les composicions: es reunien els instrumentalistes de corda d’una banda i gravaven, i després els instruments de vent, percussió, els solistes i el cor van tenir sessions separades, cosa que va complicar enormement la logística. I la majoria no sabien encara que tocaven per a la banda sonora d’‘Els anells del poder’.

Llengües ‘tolkenianes’

Notícies relacionades

El pes dels cors és essencial en la banda sonora, i la seva gestió va estar a l’altura del desafiament. Es van compondre temes que van utilitzar fins a cinc llengües inventades per Tolkien: dues llengües èlfiques, el sindarin i el quenya; una llengua nana, el khuzdûl; la llengua de Númenor, l’adûnaic, i la llengua dels orcs i Sauron, anomenada llengua negra. «Tot i que era possible que els nostres experts en idiomes generessin noves paraules en qualsevol d’aquests idiomes, utilitzant les regles que Tolkien havia ideat, em vaig esforçar per utilitzar paraules reals que el mateix Tolkien havia imaginat», diu McCreary.

Qüestió al marge és com sona: una ‘coach’ de dialectes, Leith McPherson, va gravar una pista d’àudio de pronunciació lenta que van utilitzar com a base tant els cors com els cantants.