Espai

Neix Paral·lel 62, estendard de l’aposta de BCN per la cultura amb impacte social

L’ajuntament ha recuperat la gestió i ha rebatejat l’antiga sala de concerts Barts

Neix Paral·lel 62, estendard de l’aposta de BCN per la cultura amb impacte social

JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
Ramón Vendrell
Ramón Vendrell

Periodista

Especialista en pop antic, tebeos, llibres, rareses i joventut

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Comença un nou capítol en la llarga i agitada història de l’immoble de l’avinguda del Paral·lel amb Abat Safont, nascut el 1892 com a Circ Espanyol Model i reconstruït el 1909 com a Gran Teatre Espanyol, del qual arriba l’esquelet estructural, amb modificacions, fins al present. L’Ajuntament de Barcelona el va adquirir a principis del segle XXI per evitar que es convertís en un macrobordell al centre de la ciutat i el va arrendar a la Societat General d’Autors i Editors (Artèria Paral·lel), primer, i a la promotora The Project (Barts), després. Ara el consistori ha rescatat la gestió de la sala i l’ha rebatejat com a Paral·lel 62, amb la intenció de convertir-la en estendard de la seva visió social de la cultura, en aquest cas principalment però no exclusivament la música. Aquest divendres s’ha presentat el projecte.

Guanyada en concurs públic, la gestió de l’espai correspon a l’UTE, constituïda per les cooperatives culturals L’Afluent i Quesoni i la sala Upload, sota la direcció d’Anna Cerdà.

Amb Paral·lel 62 neix una nova tipologia d’equipament municipal a Barcelona: la Casa de Cultura. El Molino, recentment comprat per l’ajuntament, i el Teatre Arnau, encara amb llargues obres pràcticament de reconstrucció per davant, també ho seran. No és casualitat que els tres locals siguin al Paral·lel. «L’avinguda ha de tornar a ser un eix cultural indiscutible i alhora un laboratori», va dir Jordi Martí, regidor de Cultura.

Les característiques

Dani Granados, delegat de Drets Culturals del consistori, va enumerar les característiques d’una Casa de Cultura: «Vincle entre cultura i educació i entre cultura i feminisme; reconeixement en la programació de la interculturalitat de la ciutat; aposta per l’experimentació i la sostenibilitat laboral, i paper articulador tant del sector, en aquest cas el musical, com de la comunitat». Tot clar ja.

«Som un agent cultural més, però amb la singularitat que volem acollir, per alguna cosa som una casa», va subratllar Cerdà. Acollir des d’artistes locals emergents fins a iniciatives socioculturals dels barris veïns, passant per festivals (aquest cap de setmana se celebra a Paral·lel 62 la 14a edició del Say it Loud) i estrenes d’espectacles de risc. Programació pròpia i vessant social al marge, la sala està oberta als promotors privats, que de fet ja l’estan llogant, com passava en l’etapa Barts. L’activitat no s’ha interromput en cap moment durant la transició de la gestió privada a la gestió publicocomunitària.

Més d’un milió d’euros

Notícies relacionades

El projecte compta amb un pressupost d’una mica més d’un milió d’euros, que preveu finançar en un 80% amb els ingressos propis de l’activitat. El 20% restant procedeix d’ajudes públiques i aportacions privades.

Paral·lel 62 s’integrarà el 2023 en la xarxa de Cases de la Música de Catalunya, a la qual pertanyen Clap (Mataró), Espai Orfeó (Lleida), La Mirona (Salt), El Vapor (Terrassa), Salamandra (l’Hospitalet de Llobregat) i Stroika (Manresa).