Així ha tractat el cine i la televisió la tragèdia de Bataclan

 La primera va ser ‘Bastille day’ (2016), finançada per Amazon Prime Video i Studiocanal, interpretada per Idris Elba i coneguda aquí com a ‘Asalto en París’. La seva estrena a França va ser la 13 de juliol del 2016, menys d’un any després dels atemptats, però malgrat certes similituds argumentals –tot i que és un ‘thriller’ una mica rocambolesc–, es tracta d’un projecte gestat el 2013 que, en el moment definitiu de la seva realització, va intentar en certa manera beneficiar-se d’aquestes similituds. Després de l’atemptat amb camió que es va produir a Niça el 14 de juliol del 2016, el film va ser retirat de les sales francesos.

Una situació semblant va experimentar ‘Objetivo: París’ (2015), pel·lícula de Nicolas Boukhrief la trama de la qual resultava premonitòria: acabada a finals del 2014, narra les peripècies d’un periodista francès d’origen musulmà que s’infiltra en un grup de joves islamistes que estan muntant una cèl·lula gihadista per atemptar en les artèries de París. Prevista la seva estrena per a inicis del 2015, es va cancel·lar a causa de diversos atemptats a la capital i els seus voltants. Es va posposar per al novembre d’aquell any, i va haver de tornar a cancel·lar-se a causa dels sagnants incidents al Bataclan i diversos bars i restaurants parisencs. A Espanya pot veure’s a Filmin.

En clau documental hi ha ‘13 de noviembre: Atentados en París’ (2018), minisèrie de tres episodis disponible a Netflix i creada per Gédéon Naudet, que el 2002 ja havia realitzat una pel·lícula sobre els atemptats de l’11/S del 2001 a Nova York, ‘9/11’, i el 2015 va mostrar les interioritats de la CIA a ‘Spymasters: CIA in the crosshairs’. El documental reviu els fets a partir d’entrevistes amb supervivents, bombers, policies i polítics.

Notícies relacionades

Isaki Lacuesta: «Tot acte passat comporta conseqüències»

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Una de les aproximacions més interessants és la proposta a ‘Criminal’ (2019-2020), sèrie internacional creada per George Kay i Jim Field Smith i formada per quatre blocs independents. Tots els relats d’aquesta antologia s’esdevenen en una comissaria de policia i mostren la relació entre els detinguts i els agents que els interroguen. La part de cada país (el Regne Unit, França, Espanya i Alemanya) es divideix en tres interrogatoris diferents. El primer dels que s’esdevenen en una comissaria parisenca té com a protagonista una jove que assegura que estava junt amb el seu nòvio quan aquest va caure mort en l’atemptat, per la qual cosa ha cobrat una indemnització, però les proves que tenen els policies demostren que va arribar més tard al Bataclan.

‘Memorias de París’ (2022), l’estrena de les quals a Espanya està prevista el pròxim 11 de novembre, i ‘Violent delights’ (2022), en fase de postproducció, serien les últimes aportacions. Realitzada per Alice Winocour i protagonitzada per Virginie Efira i Benoît Magimel, la primera se centra en una dona atrapada en un bar parisenc durant un atemptat terrorista el mes de novembre. Respectant durant gairebé tot el metratge el seu punt de vista, el film mostra els intents per recuperar el que va tenir abans de la traumàtica experiència tres mesos després dels atemptats. La segona és una producció ‘indie’ de Taylor DeVoe sobre tres músics que arriben a París per començar una gira europea i es veuen immersos en l’atemptat.