▾ .com .cat
Oci i Cultura
Angel Olsen, a cor obert a l’Apolo

Crítica de música

Angel Olsen, a cor obert a l’Apolo

La cantautora nord-americana va lluir poder en la posada en escena de ‘Big time’, encoratjant-se com a vocalista i traient partit d’un precís sextet amb textures elèctriques i acústiques

Angel Olsen, a cor obert a l’Apolo

ALVARO MONGE

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Es deia que Angel Olsen no era capaç de traslladar al directe el caràcter dels seus àlbums, el delicat equilibri entre poder i subtilesa, però allò d’aquest divendres a l’Apolo bé pot servir per reconsiderar el prejudici. Concert autoritari, el d’aquesta meridional nord-americana, que va fer sentir la seva veu amb aura, d’una trencadissa salut de ferro, a cavall del cançoner d’amor i mort de ‘Big time’, un dels discos més colpidors de l’any.

Hi van contribuir els elaborats teixits de la seva ampliada banda, suma de l’habitual quartet elèctric i de sengles additius de cambra (violí i violoncel), al servei d’un cançoner en què es fonen ecos i tradicions: certa ressonància country en fricció amb guitarres (duplicades) d’ancestres ‘shoegazing’, el gust per les atmosferes de calma tensa i el subtil ascendent de baladista dels seixanta. Tot això va caminar amb serena tensió a partir de la tanda de quatre temes nous que va obrir la nit, de ‘Dream thing’ a ‘Right now’, on Olsen va cantar a les muses i als espectres amb romanticisme i espiritualitat, entaulant un tracte desenfadat amb el públic.

La seva versió més veraç

Cançons que van sonar alhora delicades i robustes, igual com les que va rescatar d’etapes anteriors, com ‘All mirrors’, amb dos sintetitzadors en lliça (incloent-hi el que ella mateixa va tocar), i les de l’àlbum ‘My woman’ (2016): ‘Give it up’, gruixuda i amb boirina, o la inesperada (debut a la gira) ‘Not gonna kill you’. Allà es va encoratjar Olsen com a vocalista, precisa i amb sentiment, i va aturar el temps a la sala. Els seus textos destapen flaqueses íntimes a cor obert, com a ‘Sister’, un punt culminant, on ens va parlar de la versió més veraç d’ella mateixa en un diàleg amb els seus fantasmes, transitant un ‘tempo’ recollit, que va violentar i va realçar en el tram final.

D’allà a un desenllaç hipersensible amb ‘All the good times’, peça que gira entorn de l’acceptació d’un mateix, a la qual es va sumar el timbre del xilòfon, amb una mica de melodrama, enllaçada amb ‘Chance’, entre reflexos ‘sixties’, parlant en un teatral to confessional mentre la música continuava sonant. Angel Olsen, tocant fibres, dama de l’escenari a la seva manera pròxima i riallera.

Consumat el repertori, només havien sonat 12 cançons, però van deixar al seu pas una sensació de gran intensitat anímica. Encara hi havia marge per a una més, ‘Without you’, la catatònica ‘power ballad’ de Badfinger (que va fer famosa Harry Nilsson), amb la qual Olsen va voler acomiadar-se invocant el més gran dels desconsols.

 

Notícies relacionades

 

 

Temes:

Música Angel Olsen Sala Apolo

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. L’incendi de Paüls marca el pitjor inici d’estiu des del 2010
  2. Successos Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
  3. Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
  4. A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
  5. La lliçó d’Alexia Putellas