Crítica de música
Angel Olsen, a cor obert a l’Apolo
La cantautora nord-americana va lluir poder en la posada en escena de ‘Big time’, encoratjant-se com a vocalista i traient partit d’un precís sextet amb textures elèctriques i acústiques
![Angel Olsen, a cor obert a l’Apolo Angel Olsen, a cor obert a l’Apolo](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/d4b0381a-aea5-4364-a530-b82744da2056_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Es deia que Angel Olsen no era capaç de traslladar al directe el caràcter dels seus àlbums, el delicat equilibri entre poder i subtilesa, però allò d’aquest divendres a l’Apolo bé pot servir per reconsiderar el prejudici. Concert autoritari, el d’aquesta meridional nord-americana, que va fer sentir la seva veu amb aura, d’una trencadissa salut de ferro, a cavall del cançoner d’amor i mort de ‘Big time’, un dels discos més colpidors de l’any.
Hi van contribuir els elaborats teixits de la seva ampliada banda, suma de l’habitual quartet elèctric i de sengles additius de cambra (violí i violoncel), al servei d’un cançoner en què es fonen ecos i tradicions: certa ressonància country en fricció amb guitarres (duplicades) d’ancestres ‘shoegazing’, el gust per les atmosferes de calma tensa i el subtil ascendent de baladista dels seixanta. Tot això va caminar amb serena tensió a partir de la tanda de quatre temes nous que va obrir la nit, de ‘Dream thing’ a ‘Right now’, on Olsen va cantar a les muses i als espectres amb romanticisme i espiritualitat, entaulant un tracte desenfadat amb el públic.
La seva versió més veraç
Cançons que van sonar alhora delicades i robustes, igual com les que va rescatar d’etapes anteriors, com ‘All mirrors’, amb dos sintetitzadors en lliça (incloent-hi el que ella mateixa va tocar), i les de l’àlbum ‘My woman’ (2016): ‘Give it up’, gruixuda i amb boirina, o la inesperada (debut a la gira) ‘Not gonna kill you’. Allà es va encoratjar Olsen com a vocalista, precisa i amb sentiment, i va aturar el temps a la sala. Els seus textos destapen flaqueses íntimes a cor obert, com a ‘Sister’, un punt culminant, on ens va parlar de la versió més veraç d’ella mateixa en un diàleg amb els seus fantasmes, transitant un ‘tempo’ recollit, que va violentar i va realçar en el tram final.
D’allà a un desenllaç hipersensible amb ‘All the good times’, peça que gira entorn de l’acceptació d’un mateix, a la qual es va sumar el timbre del xilòfon, amb una mica de melodrama, enllaçada amb ‘Chance’, entre reflexos ‘sixties’, parlant en un teatral to confessional mentre la música continuava sonant. Angel Olsen, tocant fibres, dama de l’escenari a la seva manera pròxima i riallera.
Consumat el repertori, només havien sonat 12 cançons, però van deixar al seu pas una sensació de gran intensitat anímica. Encara hi havia marge per a una més, ‘Without you’, la catatònica ‘power ballad’ de Badfinger (que va fer famosa Harry Nilsson), amb la qual Olsen va voler acomiadar-se invocant el més gran dels desconsols.
Notícies relacionades
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques
- Les polítiques de la Unió Europea Espanya insta les tecnològiques a actuar contra els patrons addictius
- SUCCESSOS Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia
- Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"
- Narcotràfic Confiscades quatre tones de cocaïna al port de Barcelona