L'any dels ultres europeus

L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca i les reaccions al seu discurs han deixat en un segon pla una notícia en l'esfera internacional de llarg abast: la reunió dissabte a Coblença dels més significatius líders dels partits europeus d'ultradreta. A la ciutat germànica es van donar cita la francesa Marine Le Pen, l'austríac Herald Vilinsky, l'italià Matteo Salvini, l'holandès Geert Wilders i l'alemanya Franke Petry. Quedin-se amb aquests cinc noms perquè en els pròxims mesos seran els protagonistes d'una ofensiva sense precedents contra la Unió Europea i els valors en què s'assenta.

Aquest 2017 va ser batejat en la reunió com "l'any dels patriotes”, en què, després de la revolta del ‘brexit’ i el triomf de Trump a Amèrica, es produirà “la revolució als països continentals”. I aquesta revolució, segons els dirigents ultres, ha de girar sobre dos eixos, la tornada als estats nació europeus, sense les cotilles imposades per Brussel·les, i el rebuig radical a l'acollida de més immigrants. Un programa que espanta, encara que sigui pronunciat per persones de cara amable i no per joves exaltats amb vestimenta paramilitar i braç alçat.

Notícies relacionades

Música, fantasia, dansa i burlesque

Gener i Castillo, els més venuts de Sant Jordi (per ara)

La ultradreta europea no ha parat d'avançar en les últimes cites electorals i ara té tres compromisos crucials: les eleccions presidencials franceses, on Le Pen pot estar a la segona volta decisiva, i les legislatives d'Alemanya i Holanda, països en què els ultres miraran de posar en dificultats els partits de la dreta moderada i condicionar els pactes postelectorals d'Angela Merkel i Mark Rutte.

CÒCTEL EXPLOSIU

El còctel explosiu format pel populisme rampant de la nova Administració nord-americana, el cada vegada més descarat antieuropeisme dels ultres d'aquest costat de l'Atlàntic i la commoció encara no païda del ‘brexit’ pot fer que estiguem davant un retrocés de la història de funestes conseqüències. És difícil imaginar la desintegració de la UE, però sí que entra dintre del que és possible el fet que la suma de molts nacionalismes populistes la condueixi irremeiablement al col·lapse.